Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

La primavera de Líbia

joanperello | 21 Març, 2011 22:12 | facebook.com google.com twitter.com

imatge: Reuters/Diari Ara

 

Cada vegada que sorgeix una nova guerra, sigui quina sigui la causa, m'apunt a la llista dels incrèduls. Intent comprendre la legalitat. Intent fer avinent el pensament de la defensa de l'ordre, la llibertat i la justícia. Els meus dubtes augmenten quan es detecten errors en els punts de mira de les armes -tant dels soldats, com dels estrategues o dels polítics. Els meus dubtes augmenten quan queda sense explicar la complicitat d'ahir d'uns atacants amb els atacats d'avui. Mir les imatges pels mitjans audiovisuals i el meu cos queda fred com si pensàs que mai no arribarà la primavera. No intent destriar de les imatges qui són realment les víctimes, perquè tots ho són, d'alguna manera. Fins i tot els que comanden, els ideòlegs o els qui aspiren per aconseguir el poder, i també els mercenaris. Tots tenen un punt de derrota a la seva ànima. Ens omplim la boca parlant de la cultura mediterrània. Ningú es renta la boca parlant de la nostra ignorància sobre el que està passant a l'epicentre de les revoltes. Voldria dur a la butxaca el DNI d'un estat que no ven armes. I ho tenc clar? Es clar què no! Vacil·lar i dubtar a vegades és el meu credo particular. Llegesc Georges Steiner: "El pensament duu a dins un llegat de culpa."

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS