Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Seques de febrer, temps de foganyes

joanperello | 14 Febrer, 2011 22:12 | facebook.com google.com twitter.com

Per si qualcú no s'ho acabava de creure, els meteoròlegs afirmen que l'hivern no s'ha acabat. L'anticicló s'allunya, deixant convulsió a la política catalana per mor de la velocitat a les autovies/autopistes/vies... A Mallorca no acabam d'aclarir el projecte de nova circumvalació urbana. Les minves/calmes/seques de gener se'n van definitivament. Llegesc Antoni Vidal Ferrando, el seu magnífic dietari Amors i laberints (Ensiola): Per amables que siguin els hiverns a Mallorca, en arribar el febrer cobren la contundència del que vol passar a exercir els seus drets amb severitat.... Els ulls són incapaços de penetrar el misteri d'aquests núvols tenaços... Però el cor sap que és temps de silenci i cautela. O de exili i de foganya. El foc ens manté sempre amb la mirada fixa com qui posa cucales a la política exterior. De l'alegria pels esdeveniments a Egipte passam a la por pel futur d'Egipte. El mal temps ens torna a les telenotícies amb imatges de Jaume Matas i el seu missèr. No sé amb quin interés es filtra la notícia que Jaume Font no farà cap coalició amb UM. ¿I això, a qui convé?. L'entrenador de futbol del Girona, nascut a l'anegat poble de Mequinensa, pot patir una nova ofegada per la seva defensa de parlar en català als mitjans catalans a terres hostils. El cinema en català triomfa a la gala de l'acadèmia de cinema espanyol. Bons directors, bons productors, bons guions, bons actors... i una mala indústria o la por a trobar el seu públic. La pitjor indústria que tenim és la que només es sotmet al poder de l'especulació. Aquest darrer cap de setmana el teatre de Manacor s'ha vist ple a vessar de públic amb la representació del Siuau qui sou de Guillem d'Efak, però el seu teatre mai no podrà dur el seu nom. Amors i laberints, diu en Vidal Ferrando al seu darrer llibre. Si jo fos mariner, aplegaria les veles, davant el que ens cau damunt. Ja ho dèiem abans. Es temps de silenci i cautela. O d'exili i de foganya. Ho sent molt, però tenc males vibracions.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS