Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

EL CAIRE

joanperello | 10 Febrer, 2011 21:47 | facebook.com google.com twitter.com

El Caire és la notícia. Me desconect de la literatura i me trob amb el món real. Les xarxes socials havien anunciat la fugida de Mubarak però la realitat és una altra. Ell és queda, disposat a morir a la seva terra. El seu país aquests dies sembla que és el país de tothom. Les lletres dels titulars dels mitjans de comunicació es vesteixen de solidaritat. Les imatges de les persones ferides ens estremeix. Els soldats, ambigus, semblen posicionar-se amb la revolta. Es la rebel·lió dels joves i de les xarxes socials. Internet podria guanyar la guerra als estrategues militars. El meu blog s'escriu totsol, enverinat per la ràbia dels revolucionaris. Diuen que podria ser la victòria de la joventut. Jo era jove quan vaig visitar Egipte, trenta anys enrera, i encara en queden rastres d'aquell viatge arreu de la casa, a les taules, als prestatges, fins i tot als armaris. Fa més de vint anys que no fum i damunt la taula encara tenc un senzill cendrer de vidre robat a l'Hotel Shepheard's. Els escarabats romanen als prestatges amb els llibres. Miniatures de piràmides. Papirs. El record d'aquells dies grisos, de cel enterenyinat. Un guia que presumia de saber algunes paraules en català. Els tòpics. Tòpics, però aquell viatge em va deixar petjada. Vaig usar el seu paisatge, els seus personatges, els meus records, els detalls, les sensacions, per escriure algunes pàgines que estic temptat d'anar a cercar al calaix dels oblits. I potser no hi trobaré res. He seleccionat una foto que m'ha recordat la vista des de l'hotel. M'agradava guaitar cap el riu Nil de nit i mirar les bellumes d'una ciutat viva a l'hora en que desapareix el renou de les botzines. Torn als tòpics, a les anècdotes. La realitat d'un país no és una postal ni la remor dels muetzins. Quina pobra ignorància tenim de cada país que hem visitat!

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS