Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Carta a Antoni Serra

joanperello | 31 Gener, 2011 20:36 | facebook.com google.com twitter.com

Estimat Toni:


No vaig poder anar a l'homenatge que te feren uns amics dissabte passat i em vaig quedar amb les ganes de saludar-te efusivament, que és com a tu t'agrada anar per la vida. Vaig haver de quedar a Sa Ràpita, en aquell mateix indret on passàrem anys enrera una nit de cap d'any, una nit que no va acabar tan feliçment com ens havíem proposat. Ja no hi ha aquell bar ons ens beguèrem l'ànsia, però pels carrers de la nit encara hi ha una humitat que congela els sentiments. A entrada de fosca la mar remuga amb monotonia i plora un plugim de llàgrimes. Tot i que ara ja no ens veiem tant realment hem passat prou hores plegats. Record les estones passades al soterrani de la Llibreria Tous on configuràrem aquella revista de poesia que finalment es va anomenar Domini Fosc i que havíem d'editar quasi clandestinament, en ciclostil. En Rafel Jaume, aquell singular amador de la poesia, hauria preferit que li possàssim El pou de Judith, però finalment es va imposar l'homenatge a Rosselló-Pòrcel, el nostre primer poeta contemporani. Les reunions preparant el Congrés de Cultura Catalana, aquelles nits fredes amb quatre gats, a Can Moll potser, on hi vas tener un paper destacat, no només per l'organització d'aquell esdeveniment sinó pel teu propi abrandament. Els diumenges horabaixa, a Son Rapinya, on ens rebies amb una copa de vi negre, em feies descobrir Chandler, Hammett, jo que sé, i jo mirava aquelles plaguetes on hi escampaves les primeres notes de les teves novel·les, deixant-me endur per l'enveja. Anàvem cada setmana al cinema i acabàvem sopant al Palace de Gomila, al que també anomenàvem Can Terrassa, no sé si perquè ens ho deia en Pere Carlos o en Carlets. Un bistec anglès per acabar la setmana. Des de llavonses hem anat menjant manco bistecs anglesos, de fet ja no en queda rastre del Palace ni de la plaça Gomila que vam estimar, però jo he seguit llegint els teus llibres i els teus articles, i agraesc els comentaris que sempre has fet dels meus llibres. Mentre escolt boleros pas la mirada pels prestatges de la llibreria i la secció Antoni Serra sembla no acabar-se mai. Es una sort haver pogut escriure tant i no perdre la dignitat. Me'n record també d'en Joan Boira, estòmac, sexe i cul. Me'n record del mul mort. Me'n record dels teus personatges que es conformen amb el que tenen, que quasibé és res. Me'n record de tantes coses. La novel·la, i no només la novel·la negra, et deu molt en aquesta terra que tu has anomenat inexistent. Ens veurem qualsevol dia d'aquests, potser pels carrerons de Palma antiga que és per allà on ens hem vist les darreres vegades. Potser tendrem temps de fer un cafè al Modern o al Bosch, o coincidirem a la fira del llibre, o la presentació d'un amic comú. Mentrestant, una aferrada forta! No afluixis.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS