Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Color de clarinet per un capvespre rúfol

joanperello | 27 Gener, 2011 18:41 | facebook.com google.com twitter.com

Va vessa sortir a caminar aquest horabaixa de pluja i fred. Preferesc que l'hora foscant agafi color de clarinet, escoltant Buddy de Franco, com un film inacabable. A vegades pens que la música és l'art més complet. No assacia i arriba a molta gent. M'agrada sentir-me acariciat pel jazz. Tot plegat l'acompanya a un perquè s'afanyi a negar la realitat, o a anegar-se dins la realitat. Més enllà de la finestra els neons, llums de benzinera, intermitències policíaques, la gent fuig del carrer per amagar-se del mal temps. El silenci infinit existeix si llegeixes Leopardi, però en cas contrari el silenci no existeix, sobre tot si escoltes Buddy de Franco, i l'infinit és un dubte, un dubte raonable. La pluja té un cert aire expressionista. O figuratiu? O abstracte? Lover man ( oh, where can you be? ), escolt mentre guait per aquesta finestra una mica cínic mentre la gent que corre i fuig té l'amenaça de la seva no jubilació. La vida laboral s'allarga com l'infinit. El clarinet de Buddy, tenaç i contundent, dibuixa un gest de tristesa. Escric amb un llapis que tremola, fingint una mirada absent, deixant de mirar per aquesta finestra des d'on només es veuen els llums de la benzinera i els semàfors intermitents, observadors de la realitat. Tot és aquí, i jo no sóc res és la cita de Goethe que Peter Handke va triar com a final del seu llibre Tarda d'un escriptor. El seu personatge tenia por a emmudir. Potser ha arribat ja l'hora de passar de les novetats i començar el procés de relectures. Veure la vida dels llibres des d'una perspectiva diferent a la de fa déu, vint o trenta anys enrera. I començar per la lletra H? Handke, Highsmith, Hemingway, Hrabal, Homer, Holderlin, Hammett, Holan, Huguet... Mentrestant If I should lose you potser m'ajudarà a decidir per decantar la mirada de la finestra. Música i lectura per aquest capvespre rúfol.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS