Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les dreceres invisibles (3): Una mort vulgar

joanperello | 05 Gener, 2011 23:50 | facebook.com google.com twitter.com

Rivera Bagur

 

 

La lluna, vulgar, es reflecteix en els bassiots del carrer. A l'entrada del bar hi ha gent que fuma cigarrets agres. Hi ha personatges, perdedors, jugadors de màquina, que desapareixen, capcots, fugint de qualsevol escenografia. Qui sap si són homes avesats al mar i a la beguda. Potser saben que l'atzar pot trabucar el seu destí. No se'n queixen més del que és realment necessari. La mecànica dels seus dits traça el gest d'un suïcidi amb la mateixa naturalitat que un ganivet desembulla les fulles aferrades dels llibres que ja no s'usen. Si parlàssim de cinema, els operaris recollirien l'utillatge fredament, sense parar esment del que manegen, avesats també al dia a dia vulgar. La diferència és que, just ara mateix, al carrer, allò que podia ser l'ombra d'un personatge indiferent és realment un embalum que supera la cinematografia. Just a la cantonada hi ha un cadàver, fred, inesperat, amb uns llavis luctuosos que reflecteixen la ira de la derrota. Altres personatges, xafarders, en volen dir la seva. La ferida mortal del cadàver, emperò, no és ni de bala ni de ganivet, ni tan sols ha sofert un robatori. Mort d'oi, simplement. Ho deia André Breton, fugir fins allà on sigui possible d'aquest tipus d'home als que tots ens assemblam.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS