Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les dreceres invisibles (2): L'escriptor

joanperello | 25 Desembre, 2010 22:13 | facebook.com google.com twitter.com

Picasso

 


Si pogués li agradaria ensumar el mar o detectar una discreta bellesa de nit urbana, emperò només veu les ditades als vidres de la finestra quan, inquiet, hi guaita tot pensant que és l'únic personatge despert en tot el barri. Escolta les notícies de qualsevol hora en punt i apaga l'aparell amb afany d'obviar la realitat. El que pot ensumar, emperò, només és el cendrer ple de llosques perquè no hi ha mar visible ni la perspectiva d'una ciutat bella al barri on viu. La seva companyia és un elefant d'ívori, inútil, que hi ha damunt la taula, obsessionat en recordar-li les tasques pendents a realitzar i un caramull de factures pendents de pagar, alguns números de telèfon i unes anotacions inintel·ligibles, tot penjat als ullals de l'animal. Les ditades als vidres podrien suggerir-li una imatge d'art abstracte, retxes sense dogmes, una mirada cínica, qualsevol cosa per poder començar a escriure. Però no escriu. Aixafa un cigarret fins a consumir el darrer fum. Ha posat una música que té sabor a carn i desig i que li fa aclucar els ulls cercant la somnolència. La lluna podria apropar-se una mica i li podria posar una mà damunt, lenta. Uns vehicles amb desmesurada velocitat arranquen al semàfor de la cantonada i trenquen la vaga somnolència. Intenta acaramullar paraules de la mà de l'atzar però els papers acaben a la paperera. Trenca una fulla en mil bocins, esqueixant allò que havia escrit de tal manera que no es pugui recuperar mai. Juga amb l'estilogràfica imitant la força d'un imant, atraient els minúsculs paperets que han quedat dispersos per damunt de la taula després de la trencadissa. Aviat no en quedarà vestigi de tot el que ha escrit al llarg del dia. Es com si hagués passat la jornada contemplant-se el ventre o les ungles, badant a la finestra sense vistes al mar, mirant com s'alcen els avions cap a la distància desconeguda. Fuig de la taula i s'asseu a una butaca després de servir-se un rom de Macorís. Es condorm amb el preludi de Debussy La terrasse des audiences du clair de lune i el gel es fon dins el rom. No hi ha literatura.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS