Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les dreceres invisibles: (1) El retorn

joanperello | 24 Desembre, 2010 10:01 | facebook.com google.com twitter.com

oli d'Antoni Mas

 

Va obrir la porta de la casa tement les ombres. Un cert rovell a les claus, la fusta de la porta, les persianes, tot una mica desencaixat. Un mobiliari tapat per llençols amb pols. La sensació d'un dèja vu. La percepció d'un temps que no ha passat de bades. En el fons, pensa, mai deixam de perdre-ho tot. La vida és un caliu que es manté, tot i que a vegades esborrant certs rastres. A mesura que s'obrien portes i finestres, a mesura que es renovava l'aire, que hi havia una certa sensació d'olor a excrements d'animals al corral, la humitat a les rajoles del pati, les fulles mortes, la inquietud anava en augment. En el fons ja no queda ni temps per a equivocar-se. Es va espolsar les mans amb exagerada lentitud i va posar l'americana damunt una cadira. Damunt l'aparador hi havia un rellotge tancat dins una bolla de vidre, aturat. Les hores tanmateix han anat passant, inflexibles. De cop va sentir la necessitat casi violenta d'esbucar totes les parets del seu passat, de fer llenya, acaramullar-ho tot i pegar-li foc. Prescindir del passat per recuperar-lo des d'una altra perspectiva. Cada una de les peces del mobiliari eren el seu passat, just abans del parèntesi que va significar la fugida. Va decantar la tela que amagava el piano i en va aixecar la tapa. Quasi amb temor hi va anar deixant passar els dits. La melodia del passat en un sol gest. La fotografia d'ella, certament bella, observava des de la seva perspectiva en blanc i negre de més de vint anys enrera. Aquells cabells negres, la fesomia una mica greu, un posat d'artista. Res a veure amb la realitat dels seus darrers anys. Les seves passes arreu de la casa deixaven petjada damunt la pols de les rajoles. El testimoni d'un retorn. Passes més feixugues i lentes que el dia que va partir. Ara que començava la darrera part de la seva vida, encara no sabia si volia esborrar certs fragments del passat.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS