Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Liu Xiaobo: a part d'una mentida, no tinc res més.

joanperello | 10 Desembre, 2010 21:23 | facebook.com google.com twitter.com

Llegint Cioran, amb la remor de la llenya a la foganya, aquest foc que fa mirera i que fa alçar el cap adesiara, en aquest temps de tardor de climatologia variable, una reflexió sobre el porvenir. Diu que a mesura que ens feim majors, ens formam una imatge més ombrívola del futur perquè l’home només sap posar remei als seus mals agreujant-los. L’any 1936 va ser el darrer en que un premi Nobel de la Pau no pogués recollir-lo per mor d’un règim nazi. De res ens ha servit creure que la democràcia anava consolidant-se arreu del món. Hem bastit somnis, com qui atia el foc, però la realitat ens retorna al caliu antic. ¿ És possible una condemna d’onze anys per la signatura d’un manifest? ¿ Què li podria caure a Assenge si el jutjassin a la Xina ? ¿ Quina és la resposta de la societat davant aquestes situacions ? Miram educadament cap a l’altra banda. Feim una capada d’incomprenssió quan observam les escenes per televisió. Incrèduls i ingenus llegim les lletres grosses dels diaris i ens recream amb l’anècdota. Manejam una gran quantitat d’informació i sembla com si no tinguéssim capacitat de reacció. No podria parlar gaire de Liu Xiaobo però el seu cas, la seva absència a la cerimònia d’entrega del Nobel de la Pau, el seu empresonament, m’han deixat en situació de desfici. El diari ARA ha obert l’edició d’avui amb un poema seu, inèdit, des de la presó de Jinzhou. El text té més de testimoni que de poema, però per desgràcia en algunes ocasions hem d’assumir que també a través de la poesia es pot fer denúncia. Els dos darrers versos, tanmateix,  li donen realment credibilitat poètica. A part d’una mentida, / no tinc res més. Nosaltres tampoc. Vivim dins una gran bimbolla. La bimbolla de la mentida. Només participam d’una manera figurativa en el gran teatre del món. Som uns extres. Els qui comanden, fan i desfan. Diuen i, sobre tot, amaguen. Creen la mentida.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS