Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Palma, Patrimoni de la Humanitat?

joanperello | 06 Desembre, 2010 10:49 | facebook.com google.com twitter.com

M'he aixecat del llit d'hora, en sonar el despertador com un dia feiner, com qui s'abstèn d'un dia festiu. Assaborint el primer café del dia m'he afegit a través d'una convidada d'una xarxa social a un nou grup, Volem el Casc Antic de Palma com a candidat a Patrimoni de la Humanitat. Potser acabarem banalitzant aquestes fites, no perquè una ciutat com Palma amb un dels millors cascs antics d'Europa no s'ho mereixi, sinó per l'ús una mica frívol en que s'acaben convertint, com el Dia del llibre, Dia de la Pau, dia del Pare... He sortit al carrer per anar a comprar el diari Ara, amb el que me sent representat i això vol dir molt a l'època de les comunicacions. M'agrada la seva línia informativa, posant per damunt l'opinió i el debat sobre l'anècdota i fins i tot per sobre les notícies, ja que aquestes ben aviat perden protagonisme per mor de les pròpies inèrcies de la comunicació digital, de la ràdio i de la televisió. Les notícies caduquen aviat. El diari Ara amplia el temps de comunicació, allarga el temps de reflexió. Passejant pel casc antic de Palma he pensat que convendria que si un dia venen uns pèrits per avaluar l'estat del casc antic amb la voluntat de declarar-lo Patrimoni de la Humanitat, ens convendria que la nit anterior no hagués plogut, per mor de la llacor damunt les rajoles recents que lleneguen com un maltetocpesta. Potser tampoc podrien valorar molts d'elements de l'arquitectura ja que no podrien alçar la vista perquè haurien d'estar pendents de les cagarades dels cans. Me deman si ja no hi ha gent educada que passegi pels carrerons de Palma, que es deixi fascinar pels patis, o senti un gust de passió nostàlgica en sentir les campanades de Santa Eulàlia, just en aquella plaça on em vaig creure ja esser adult. Palma, en aquest dia d'abstenció, és una ciutat que pidola. ¿Me permite una pregunta estúpida, buenos días, no tendría treinta céntimos? Unes passes més avall la petició s'havia rebaixat a vint cèntims. No me'n desdic de la petició de la candidatura al Patrimoni de la Humanitat, però costa mirar als ulls dels ciutadans que passegen per Palma. La bellesa dóna pas a la pobresa i no sembla que ningú hi pugui posar remei.


fotografia: Pere M. Carlos

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS