Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Tot és silenci (Història d'un tret)

joanperello | 03 Desembre, 2010 19:00 | facebook.com google.com twitter.com

Tenc la sensació de passar una nova convalescència, aquests dies d'estar per casa, sortint el mínim, l'indispensable per sobreviure. Escolt Xavier Ribalta cantant cançons de Léo Ferré, després d'haver llegit durant algunes hores, mentre escric aquestes notes. Ni gris ni verd, com a Ostende... si val la pena aquesta vida. L'horabaixa, almanco des de la finestra, ha tengut millor aspecte que el dematí, amb la claror d'un cel esqueixat pels niguls de la fredor. S'ha escurçat massa el dia i, quasi de cop, la fosca entra a l'habitació. Todo é silencio, és el títol de la darrera novel·la de Manuel Rivas que llegesc en la versió espanyola. Gris de Galícia, penya-segats amb cops d'onades, cafetons amb sergents de la guàrdia civil, adolescents que aprenen les lliçons de la vida a mar i terra, contrabandistes altius, mà d'obra humil als secrets del contrabàndol de la matinada, descarregant fardells de tabac i licor. M'ha fet entrar en unes altres vides, diu un vers de Joan Margarit al seu darrer llibre No era lluny ni difícil. Fa anys vaig tenir la temptació de fer una novel·la de contrabandistes, però aviat vaig trobar suficients excuses per obviar el tema. Record el que hauria pogut esser una primera escena al primer capítol. De nin, vaig acompanyar el meu pare pels penya-segats del Cap Blanc. M'ensenyà el que era un secret, i a disparar. Hi ha dies que he arribat a pensar que això no m'havia succeït mai, sino que era un somni. Toda la vida había sido adiestrado para lo imprevisible, diu d'un personatge el narrador de Todo é silencio. La coberta del llibre, amb l'infant a punt de disparar la pistola, m'ha capficat a un abisme, entotsolat.

 

Comentaris

  1. joan
    Re: Tot és silenci (Història d'un tret)

    Estimat Pep, me sap greu, però no era la meva intenció fer un post angoixant. La convalescència és fictícia, ja qui la passa ara és la meva dona, que ha passat pel quiròfan, però tot ha anat molt bé, sense complicacions. No és temps d'alegries, però no ens podem permetre defallir, sobre tot avui que ha finit el nostre amic Sebastià. Venga, ànims!

    joan | 03/12/2010, 20:11
  2. Josep J. Rosselló
    Re: Tot és silenci (Història d'un tret)

    Tot va bé, Joan? La salut, els ànims...? El post és una mica angoixant, francament... tot i que amb el temps que fa jo tampoc vaig molt alegre...

    Josep J. Rosselló | 03/12/2010, 19:10
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS