Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Els carrerons del fado

joanperello | 21 Octubre, 2010 19:27 | facebook.com google.com twitter.com

M'he perdut un altre pic pels carrers del silenci. Les lliçons de la vida no escatimen a vegades brutor o una certa estètica de la contraestètica. Només aquí ho pot comprendre tot el ca que guaita, qui sap si pendent d'una rata o dels personatges anònims que tresquen perduts pels carrerons. Darrera la manta estesa segur que hi ha la figura austera d'una dona despentinada pendent d'escatar la pell de la flassada i de llevar-li la pols. La roba estesa amb la humilitat de l'artrosi i la humitat, segurament. La granera que no acaba mai de fer net. L'antena parabòlica, qui sap si amb l'únic objectiu de poder mirar partits de futbol. Els baixos de les cases, l'empedrat irregular, l'absència de fesomies somrients, murs de contenció que mai emparen la dignitat. Darrera aquest silenci, emperò, hi ha la màgia de l'instant, l'ull dels espectadors de la vida. Potser, si hi possàssim so a la imatge, escoltaríem un fado, d'aquells que ens posen a prova sobre les contradiccions de la vida, perquè la humilitat i la tristesa també poden formar part de la nostra felicitat.

fotografia: Juan Alfonso Pérez Salazar

Comentaris

  1. juan alfonso
    fados

    ...Joan, seré yo quién te pida permiso para utilizar tus textos como pie de foto.
    Gracias

    juan alfonso | 22/10/2010, 09:28
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS