Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

El conco En Barret, quan governi el PP

joanperello | 13 Octubre, 2010 21:13 | facebook.com google.com twitter.com

Ahir, mirant els camps anegats, envermellits per un fang sense mirament, pendent de les teulades i de les fulles dels fassers, inquiet per un nosequé que s'ajunta a un punt de la boca de l'estòmac, les bimbolles a les fulles de les figueres, el cel encabronat amb la fosca d'un gris que amaga la força dels fiblons, no sé per què em va venir a la memòria una imatge familiar, de quan era nin, dels anys de matances o de bolic amb albercocs i raïm quan era l'hora per recollir a la parada de l'exclussiva, dels anys que encara no saps ben bé per què i per qui et trobes a una rotllana de ties pendent d'un fogó amb les mans aplegades damunt el davantal amb les rialles d'un nosapsquepassa, aquella olor d'arròs salat, la coa del porc penjada a l'esquena d'una cosina, les bísties quasibé dins la casa, aquella llenya humida que fa mal d'encendre, el fum color de butifarrons, una història de porquerets i forns de calç, aquell que va perdre una mà tirant coets a la mar per pescar, la neu al Pirineu, els grifons aragonesos congelats, una fotografia d'alemanys i maquis, la fotografia d'un pastor alemany que va mossegar el pare, l'entrada de fosca a una caserna de guàrdies civils, les rutes dels contrabandistes, els xots que descobreixen els cadàvers per l'olor al fons dels pous, la pell del porc escaldada, els escaldums, tòrcer el coll de la gallina o un tall sec per fer sang damunt un ribell, l'aigua sempre bullint, aquell oncle de mostatxos esgrogueïts pel tabac pendent només de la caça de perdius i d'una tímbola, aquells dies de primeres comunions quan la vestimenta ja comença a fer nosa i prefereixes anar a jugar a futbol, la fotografia amb tota la família, mudats amb el gris de la postguerra... Ahir, mirant els camps anegats, i l'horitzó gris d'un futur magre, de poca esperança, em vaig adonar que qui sap dins la meva memòria ja no hi haurà lloc per recordar el meu oncle Toni, el conco en Barret, aquell home magre i eixut d'ànima, d'expressió viva que a l'àlbum de records es mescla dins qualsevol de les jornades infantils que bullen dins la meva memòria. Me deman com l'hauré d'anomenar. Si governa el PP amb el llicenciat José Ramón Bauzá al davant, la paraula barret haurà desaparegut dels diccionaris. Ningú m'entendrà quan els hi digui que jo vaig tenir un conco que li deien Toni Barret. Quan hagi de recordar el tio Toni Capell potser m'hauré adonat que definitivament m'han robat i que han esborrat part de la meva història, aquesta humil biografia. Que el meus néts no ho vegin!

Comentaris

  1. joan
    Re: El conco En Barret, quan governi el PP

    gràcies kpitana!

    joan | 18/10/2010, 20:14
  2. kpitana
    Re: El conco En Barret, quan governi el PP

    quin bon post, ets ric de paraula, gràcies !!!

    kpitana | 18/10/2010, 18:44
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS