Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

De la novel·la al cinema, Pa negre, de Teixidor a Villaronga

joanperello | 24 Setembre, 2010 10:21 | facebook.com google.com twitter.com

Quan feia bon temps, des de Pasqua Florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres. Aquest és l'inici d'una de les millors novel·les que he llegit aquests darrers anys, Pa negre (Columna, 2003), d'Emili Teixidor i que ara, sembla per les notícies que dóna la premsa, amb èxit al Festival de Donòstia, ha duit al cinema el director mallorquí Agustí Virallonga, el mateix que ja va dur a la gran pantalla una de les grans novel·les de Blai Bonet, El mar. Sovint el cinema es pren moltes llibertats a l'hora de versionar una obra literària, tantes que certs autors n'han renegat de la visió cinematogràfica. A mi, de veritat, el que m'agradaria és que aquesta versió s'acostàs molt a les pàgines escrites i que els espectadors que encara no han llegit la novel·la surtin amb ganes de llegir-la, però segons aquestes cròniques Villaronga no adapta la novel·la homònima sinó l'esperit literari. Me deman com deu fer-se això i no ho acab d'entendre. La millor manera d'adaptar un esperit liteari és deixar-se endur per la meravella del llenguatge i de les descripcions. Jo, mentrestant, fris d'anar al cinema i, si és necessari, rellegir la novel·la. Les conclusions, després.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS