Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

La soledat ens fa irreals (Crist de 200.000 braços d'A.Bartra)

joanperello | 22 Setembre, 2010 16:43 | facebook.com google.com twitter.com

Guait per la finestra aquest horabaixa en que la climatologia vol coincidir amb l'estació que ja pertoca, la tardor. S'anuncia temps variable, malgrat que encara s'imposa la calor, per als propers dies i guanya la perspectiva d'una certa tristor. Potser influeix en el meu estat d'ànim la lectura d'una novel·la molt ben escrita com és Crist de 200.000 braços d'Agustí Bartra que Lleonard Muntaner, editor, va publicar el 2008. Tot un encert per part d'aquesta editorial en recuperar un llibre publicat l'any 1968. El llibre narra els dies que van passar a un camp de refugiats d'Argelers i d'Agde un grup d'exilats catalans. Es un llibre, per tant, de derrotats. D'aquí, m'imagin, aquest punt d'angoixa que ha fet un nu al meu interior. Bartra, emperò, no és un llacrimògen ni un moralista. La seva literatura, nítida, carregada de magnífiques descripcions, és un monòleg a diverses veus d'uns joves que estan a punt de perdre-ho tot, especialment la llibertat. La soledat ens fa irreals, diu un dels personatges. Coneixia part de l'obra poètica de Bartra, en concret, Ecce Homo i Els himnes. Tenc versos d'aquests llibres subratllats als quals, gràcies a lectura de la seva prosa, he volgut tornar. Vet-ací uns exemples: Sintaxi de la bala sobre els murs de la mort. Destraler del silenci a les cimes unànimes, o aquest altra que ben aviat sentirem en passejar per certs llocs amb arbres. Tristesa de fulles a les sines de la tarda. Són versos triats a l'atzar d'aquest subratllat que vaig fer en el seu dia. Ara, llegint la novel·la, puc tornar a agafar el llapis i ratllar el llibre. L'enyorança és com una quieta aigua de sèquia és una frase en prosa de la novel·la esmentada que ben bé podria estar situada en un poemari.


Per tenir una maduresa cal tenir una història darrera. No negaré la meva. Madurar, en darrer terme, significa tenir consciència dels propis límits, personals i de temps històric. Madurar és tenir una mena de tradició d'un mateix. (A.Bartra)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS