Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Petit format

joanperello | 20 Setembre, 2010 18:04 | facebook.com google.com twitter.com

 

Potser, per culpa del defecte de la impaciència, no tenc gaire tirada cap els llibres de moltes pàgines i preferesc els de petit format. No sé quin escriptor, crec que sudamericà, deia que era impossible fer una novel·la dolenta si tenia moltes pàgines. Crec que de ben jove me vaig botar fragments de quasi un centenar de pàgines llegint El Don apacible, o potser era Guerra i Pau. Deman perdó humilment, i reflexion sobre el que va dir Julien Gracq al respecte: Una novel·la de Balzac -per exemple- en la que qualcú s'entretingués en alleugerir-la de descripcions amb la única intenció amable d'aprimar-la no evocaria de cap manera una casa on s'hi han fet algunes reformes i guanyat espai, sinó més bé una nau gòtica de la que se n'esbucarien per economia els arcbotants. Massa contundent per rebatre'l, però darrera les obres actuals de gran format hi veig una mà de marqueting editorial. Com a mínim crida l'atenció que els bestsellers actuals siguin de tant de pes. Aquests dies, en canvi, he gaudit de dues obres de petit format, Perder teorías d'Enrique Vila-Matas i La bicicleta estàtica de Sergi Pàmies. Creer en una sola teoría siempre sería algo totalmente suicida y, además, ligeramente estúpido, porque para un tímido como yo nada podía existir tan necio como pensar que precisamente la teoría de uno era la válida. Faig, com el personatge de Vila-Matas i prescindesc de creure en una sola teoria i me deix fascinar pels textos que m'agradin, al marge de la llargària. Un viatge que m'havia confimat que la imaginació pot ser tramposa i fascinant i que, per sort, els llibres no són com els trens i els pots deixar escapar per recuperar-los ( o no ) més endavant, i que, si més no en el planeta on visc, l'essencial és perfectament visible. Seguint també el fil del personatge de Pàmies, massa sovint he perdut el tren d'alguna lectura i me propós esmenar-ho i no deixar la lectura de cap llibre recomanable per al futur. Al cap i a la fi no hi ha futur, només present. La vida és molt curta.

Comentaris

  1. joan
    llegir i vides

    totalment d'acord Ramon

    joan | 21/09/2010, 07:43
  2. Ramon Bassa
    Llegir i vides

    Joan, necessitam tres vides per llegir tot els que en manca.
    Ramon

    Ramon Bassa | 20/09/2010, 22:01
  3. Ramon Bassa
    Llegir i vides

    Joan, necessitam tres vides per llegir tot els que en manca.
    Ramon

    Ramon Bassa | 20/09/2010, 22:01
  4. Ramon Bassa
    Llegir i vides

    Joan, necessitam tres vides per llegir tot els que en manca.
    Ramon

    Ramon Bassa | 20/09/2010, 22:01
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS