Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Palma, i cementeris de pianos

joanperello | 15 Setembre, 2010 09:59 | facebook.com google.com twitter.com

Passeig per Palma, de prestet, cercant els espais més tranquils possibles. Dalt Murada, naturalment, tot i que sempre hi ha operaris treballant, trencant el silenci, o les mares i padrines que amb cert nerviosisme acompanyen al·lots en aquests primers dies d'escola, emmotxillats a l'esquena i la clenxa encara banyada, deixant crits, o una sirena d'ambulància a l'autovia del port amb els seus vaixells. Hi ha dones magres amb ca magre, amb el testimoni de la heroïna als ulls fondos, joves ja indefensos mig condormits als bancs de la rutina i l'oblit, velles amb bastó passejant la diabetis, turistes dematiners, jardiners enfilats a les palmeres. Cerc les ombres i me veig solitari, passejant uns somnis que ja comencen a envellir, fins arribar al Born. M'assec a la zona d'observació del centre de Palma, el Bar Bosch. La ciutat, qui sap si lamentablement per mi, comença a viure. Hi ha un fragment d'aquesta ciutat que me fascina, especialment quan no hi ha gaire trull, quan es pot passejar com un moix villalonguià. El renou i la brutor són el punt negre de la ciutat. Distret pel pas continu dels vianants deix de cercar la meva sinceritat i m'entretenc en mirar les fesomies i la manera de vestir de la gent, a vegades uniforme, a voltes plural. De tornada a casa, la ciutat ja no és igual. No hi ha ombres sensates, els operaris manegen l'estruendós martell de les obres que no acaben mai i la policia fa sonar les sirenes de la pressa. Si puc, si tots aquests renous m'ho permeten, m'endinsaré dins el cementeri dels pianos per seguir les darreres penes d'unes quantes generacions dels personatges de José Luis Peixoto per la humilitat del barri de Benfica que, segur, és més que un club de futbol, dels temps mítics d'Eusebio.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS