Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Litúrgia de setembre

joanperello | 14 Setembre, 2010 11:30 | facebook.com google.com twitter.com

fotografia Pere M. Carlos

Conscient dels pocs dies d’enguany que queden amb una climatologia com la d’avui, i segur de les meves forces en aquests dies de convalescència, he aprofitat per llevar-me d’hora i anar a fer una passejada per la platja de Sa Ràpita. A penes m’he topat amb mitja dotzena de persones, algunes de les quals tenen temps per fer aquesta caminada gairebé tots els dies de l’any. Es difícil descriure la quietud del mar amb un xaloc quasi imperceptible encara, l’olor de l’alga com una essència no ja de natura sinó de naturalitat, les petjades de les rates de la mar a l’aguait del menjar invisible, les barques que s’endevinen alluny, potser ja ha passat un cavall de lent trot, el rastre del tractor que deixa l’arena artificialment plana i falsament neta, les deixalles per mor d’una ventada recent, els peus dins l’aigua freda... No puc sentir gens de dolor, ara, enmig de tanta serenitat. Com diu Vicenç Villatoro al seu article de l’AVUI, sempre ponderat, “per posar signes de puntuació, per subratllar els moments importants, cal crear litúrgies”. Més enllà d’alguna connotació d’aquesta paraula, m’agrada fer-ne una litúrgia d’aquest passeig matinal on, miserablement humà, qued empetitit enmig de la immensitat d’uns horitzons sense fronteres, casi. S’acaba l’estiu i sembla com si el setembre atiàs la força dels records. Llegia ahir vespre, sota un llum de jardí, la novel·la de José Luis Peixoto, Cementerio de pianos, la temperatura agradable, quietud a les fulles de les palmeres, la buguenvíl·lia com a una espectadora muda de la serenitat. Després de la passejada i de la volta per internet per mirar premsa, blogs i xarxes socials, m’hi he tornat a endinsar, a pler, amb uns personatges carregats d’humanitat de gent senzilla a cases amb olor de silenci estantís, vi de taverna i pols de fusteria, però amb bona mà d’escriptor. La climatologia va canviant. Els niguls s’ennegreixen i torna l’ansietat al cos per un final d’estiu. Bona passejada, bon llibre... Litúrgia de setembre.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS