Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

A cegues

joanperello | 25 Agost, 2010 20:52 | facebook.com google.com twitter.com

Escric a cegues. Llegesc un llibre difícil, Alla cieca, A cegues, de Claudio Magris en versió catalana d’Anna Casassas i editada per Edicions de 1984, amb un personatge múltiple i un monòleg de monòlegs. Un, qui sap quin dels derrotats i lluitadors que naveguen per les pàgines denses d’aquest llibre, diu: “I tot gràcies a una ploma i a una mica de paper, en el qual es reordena la vida”. Al paper també es menteix, fins i tot en els papers íntims que ningú més que l’egoisme pot llegir. A vegades es menteix per salvar-se. Salvar-se? De qui i de què? Salvar-se de la llei de l’atzar i del poder de la providència. El personatge de Magris, o els personatges, lluita aferradissadament i pateix molt, navegant per la mar enfurismada, rebel contra ell mateix, o a les presons del món, als interrogatoris sota la làmpada de la intimidació. “Viure és navegar. El mar és la vida, la pretensió arrogant de viure, d’expandir-se, de conquerir, per tant és la mort, la incursió que depreda i destrueix, el naufragi”. A les pàgines de A cegues hi ha crueltat, fragments repugnants, vils, escrits amb la precissió de gran literatura. Podem quedar fascinats davant la descripció de la humiliació i la tortura? Tenim dret al gaudi veient el dolor? Es pot llegir un llibre arribant a prescindir de saber el personatge del que es narra i del seu temps? Pas pàgines i pàgines, exhaust, astorat, sense poder deixar la lectura, sense saber si la narració ara és de Jorgen, Tore, Jans... qui sap! Prescindesc de les històries i me deix endur pel tacte sublim de la narrativa. No me preocupa perdre la noció del temps narratiu, del temps de l’acció, ni saber si som a Tasmània, Islàndia, Cap d’Hornos, Iugoslàvia... perdent el rastre. Podria llegir el llibre sense estar pendent dels capítols, o tornar enrera per rellegir una escena, o llegir un fragment només. Som un reclús del llibre, d’aquesta epopeia de la rebel·lió i la derrota, d’aquesta crònica d’un naufragi des del mascaró de proa. “Qui pot narrar la vida d’un home millor que un mateix?, es pregunta el personatge. Claudio Magris, per exemple, encara que estigui vint anys per fer-ho.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS