Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Trons i llamps a Migjorn

joanperello | 19 Agost, 2010 21:42 | facebook.com google.com twitter.com


Ha comparegut finalment la pluja al sud de Mallorca, just a l’hora de preparar uns calamars en la seva tinta i de beure un sec, i tranquil, blanc de blancs. Vos podria recordar quina és la sensació de la pluja damunt l’envelat, o caient des de les fulles dels fassers, o la remor de la canal, o l’olor de la terra que s’emmalaltia de sequera. Si un no fós tan sensat ara mateix se n’aniria a la pleta per ensumar i alenar dins la fosca tot aquest oxígen de força i vida. Fang fins els garrons. La pluja fins els ossos. Un llamp a la llunyania. Essència de segona quinzena d’agost. Un tel de pluja confonent-se amb una llàgrima inútil, imprevista. Després de sopar m’he arrecerat a un raconet del porxo on la xafogor i la humitat s’amaren a la meva pell. La pluja, persistent ara, me convida a deixar de llegir. L’alternativa no pot esser millor, amb un quintet format de músics com Miles Davis, John Coltrane, Red Garland, Paul Chambers i Philly Joe Jones, en un enregistrament datat el 1956. I could write a book, If were a bell, You’re my everithing... El jazz també deu ser una pàtria. Com a mínim és el racó on deixar-se endur per fer més amples cada una de les nostres fronteres. “El sur es un desierto que llora mientras canta”, deia Luis Cernuda. Acaramull pàtries i me podria fer un embolic sota el resplendor d’aquest llamp que ha enlluernat la nit sense soroll, dibuixant ombres i figures de la tempesta, la línia dels núvols. Tard arriba el renou dels trons, dispersos per la mar de Cabrera, però apropant-se amb la velocitat d’un piano, “tecleando un secreto” que deia Gabriel Celaya. Magnífica tempesta a Migjorn, que ha agafat un to d’autenticitat, suficient per sentir, ara sí, la frescor a la pell.

fotografia: Pere M. Carlos, Sa Ràpita

Comentaris

  1. santi borrell
    enllaç

    hola joan... tal com vaig dir-te pel facebook... he fet un enllça del teu blog... m'agrada molt.... el meu blog és .... poesia santi b.....
    de santi borrell.....
    per si vols llegir alguns dels meus poemes o altres poemes d'altres amics...

    santi borrell | 22/08/2010, 13:17
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS