Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

carn vol dir desaparicions

joanperello | 08 Agost, 2010 11:24 | facebook.com google.com twitter.com

La poesia a Mallorca es troba en auge ara mateix, de la mà, del vers d’alguns joves que han vingut a rompre la uniformitat del discurs poètic de les generacions anteriors, tot i que no renuncien a elles, especialment Miquel Bauçà, Blai Bonet o Andreu Vidal, i que tenen com a element bàsic el viure i escriure versos, com si tot fos una única còrpora, sense fisures. Ho fan des de la imaginació i la contundència, una mica eufòrics i, sobre tot, incontinents com els hi agrada a ells mateixos definir-se i no en tenen prou a bastament amb el format dels tradicionals llibres de poemaris, sinó que aprofiten qualsevol escenari, o bé teatral o bé de qualsevol plaça o casal per cridar amb eloqüència el ritme de la seva versificació. La densitat ara mateix de poetes i, sobre tot, de publicacions poètiques a Mallorca no és de fàcil quantificació. Potser, amb la sal del temps i passant el sedàs de la consistència, així com el vital i la seva vitalitat d’aquests joves cossos, podrem valorar el pes espcífic d’aquests poetes efervescents i eclèctics, que sovint han trobat recer en la metàfora de la carn i la seva descomposició. De moment no aturen ni baixen el nivell de qualitat que ells mateixos han establert. El darrer testimoni és el llibre d’un dels més creatius i prolífics, en Jaume C. Pons Alorda amb el volum Carn vol dir desparicions. El títol, naturalment suggerent, condensa una mica l’èpica lírica d’aquesta generació de creadors d’imatges potents i punyents. Llegesc el llibre escrit al laboratori de l’ombra, allà on els homes ploren, un escenari alquímic de silenci, destruït però intacte, anhelant l’excès i coneixent la sordidesa de la llum. L’home és l’horror fet carn i la carn sempre vol carn. Així és la poesia de Pons Alorda (1984) que ha publicat labreu edicions. En la lectura he subratllat molts de vesos. Per mi és un senyal inequívoc de l’interés en que l’he llegit. El poeta, l’ambaixador de la fosca, vol condensar l’eternitat de l’ombra en un sol vers i romandre-hi. Contundent!

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS