Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Olors d'infantesa i futur

joanperello | 02 Agost, 2010 22:15 | facebook.com google.com twitter.com

La publicitat diu que INFANTESA, la novel·la de J.M.Coetzee és crua i deliciosa a la vegada. Potser sí, i no sé si per la primera d’aquestes raons, tot i que he dedicat bona part de la jornada a llegir-la, m’ha costat una mica entrar-hi. De fet hi he pogut entrar-hi gràcies a les lectures d’anteriors llibres de Coetzee, ja que l’interés de les lectures anteriors m’han donat la fe i força suficients per seguir endavant. Naturalment no m’ha defraudat, i potser gràcies a la seva cruesa més que no al factor deliciós. Aquesta novel·la, de la que no en faré una crítica, forma part d’una sèrie de llibres anomenats autobiogràfics i que no he llegit per l’ordre que tocava. En el fons no té gaire importància. No diré que la biografia de Coetzee no tengui gaire interés, però el que realment importa és com ho conta i, a més, té l’afegitó de contar-nos la vida a  un país, Sud-àfrica, força desconegut i carregat de contradiccions que no sé si el darrer mundial de futbol ha aconseguit donar a conéixer. Qui sap si a qualque banda que no han patit l’estrés de les banderes han tengut més facilitat i sensibilitat per entrar a l’entrellat d’aquest estat que ja no és el del nobel Coetzee que s’ha decantat per la nacionalitat australiana.  Algunes de les interrupcions de la lectura han estat força profitoses i agradables. La primera, un bany al mar rapiter, breu, amb el blog de notes damunt les penyes, devora el llibre de Coetzee. No escrivia aquesta nota, sinò que unes altres reflexions, però adesiara m’aturava per mirar l’horitzó i les fites del meu redol. He parat esment a les olors. La pell amb la saladina, els cocons de sal vella, brutícies de gent amb poca educació... He intentat olorar els records, cercant alguna jornada a vorera de mar. Curiosament una de les olors que he recordat no era gaire ecològica, no era sapore di mare, sapore di sale. He recordat l’olor de la benzina de la moto de mon pare, una derbi, i la de les rodes dels autos que fèiem servir de salvavides.  L’interval de l’horabaixa, una passejada amb bicicleta, també ha resultat molt agradable. Des de Sa Ràpita hem pujat pel camí de Sa Vinyola fins al Paraiso, maleït contra-topònim, els colzes rapinyats pel fonoll i, adesiara, una antiga olor d’infantesa, les figueres. El renou d’una exacavadora m’ha deixat intranquil quan ja baixàvem cap a la carretera dels presos. He deixat de pensar en l’olor de la infantesa i he començat a preocupar-me pel futur. Remouen unes pedres i acaben especulant. Difícil és saber com serà l’olor de la marina en el futur.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS