Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les estacions absurdes (20): L'espera

joanperello | 04 Juny, 2010 21:28 | facebook.com google.com twitter.com

Desde la plataforma del último vagón

has venido absorta en la huida del paisaje.


Alvaro Mutis



Ell, solitari com una ungla amb dol, arriba puntual cada dia a l'estació. Espera una estimada que no ha de tornar mai i que, tot i els pas inevitable del temps, segur que manté encara una planta immillorable. S'ha arribat a avesar a les esperes infructuoses. La rutina del desamor no li acaba de trencar el cordó umbilical de l'esperança. Llegeix amb molta atenció el "Breve poema de viaje" d'Alvaro Mutis i li agrada saber que comparteix amb el poeta el gust i l'amor per la mateixa dona. Sap que ella, com si s'allunyàs del paisatge, es desembotona amb gest femení la brusa. Ho fotografia mentalment. Les ungles pintades de fosca no escatimen l'essència del gest. Els dits també fan un lleuger moviment per decantar els cabells negres i acaricien les celles. Es pregunta quants d'anys deu fer que l'amada d'ulls negres viatja en aquell tren que no acaba d'arribar mai. ¿Deu, vint, trenta...? Intenta fer memòria. Sí, potser són més de trenta. Ella un dia va pujar a un tren sense mirar enrera. Ell durant molts d'anys va pensar que l'havia vista girar per acomiadar-se amb un mocador als ulls. Després, també durant molts d'anys, ha esperat la tornada del tren. No sap encara si de bades.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS