Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les estacions absurdes (16): El lector inquiet

joanperello | 18 Març, 2010 21:51 | facebook.com google.com twitter.com

    El lector que seu al banc de l'estació, esperant el tren imprevisible, duu a les mans un llibre de poemes - Vinyoli, potser? Inquiet, se n'adona que des de fa una bona estona els versos boten de banda a banda de la pàgina, les retxes perden claredat com una belluma a la nineta dels ulls, la fusta del banc li aixafa el cul, el tren no arriba... ha perdut definitivament el fil de la lectura. Potser el darrer vers ben llegit és aquell que diu: " Llegim-nos altre cop, si és possible, els ulls". El lector inquiet no troba ningú amb qui mirar-se als ulls. No hi ha proïsme. Intenta tornar al llibre però és impossible. La fosca compareix a la seva mirada. Si abans dubtava de si arribaria el tren, ara ja dubta de si la poesia també ha desaparegut. Comprèn que finalment ha caigut en la trampa i que en passar pel portal de ferro forjat ha entrat definitivament a l'estació absurda, perquè érem dos a contradir la nit.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS