Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les estacions absurdes (13): Dermatosi

joanperello | 06 Març, 2010 11:35 | facebook.com google.com twitter.com

    A l'estació avui tampoc hi arribarà cap tren. Els solitaris, que potser ignoren aquest fet, segueixen esperant. Tenen els ulls talment un cocó de sal, amb cruis. Més enllà de la seva mirada només hi ha la rutina. La seva dermatosi és la brutor, aquest safarrí com una crosta de fosca. Ignoren la veritat perquè fa temps que en prescindeixen d'ella. Ni somien ja en la trobada de cap tresor ni les seves mans podrien gratar la terra. La seva música és la remor d'un tren inexistent. No temen cap olor ni els fa assunto el fum de les locomotores. Els insectes caminen imperceptibles per la seva pell, sucant soledat.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS