Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les estacions absurdes (12): Jubilacions

joanperello | 31 Gener, 2010 23:13 | facebook.com google.com twitter.com

    El diari endarrerit que el solitari llegeix al banc de l'estació absurda duu unes lletres grosses sobre la jubilació dels ciutadans d'aquest país absurd als 67 anys. El lector, neutre, viatger sense rellotges ni calendaris, poc avesat a la lectura de la premsa groga o de l'ocàs, no vol donar-li importància i pensa aquella frase de ja s'ho faran, aplegant de bell nou les fulles del vell diari. I si no fos un diari sensacionalista? I si fos un diari que expressàs la veritat d'una proposta política? Mira al seu voltant, posant especial atenció en el cambrer. Li calcula l'edat, posant esment en els peus plans de tantes passes donades en pocs metres quadrats, les mans a les butxaques comptant les monedes permanentment, deixant de banda ja els tics de la rutina. El cambrer té una edat indefinida, però potser s'acosta a la seixentena, la calba ja consolidada, amb el rodapeus no gaire ben arreglat, amb tot l'excés de pél a les orelles i les celles. El lector extern de la premsa del país pensa que aquell és un home fidel al seu patró, que no fa cara de haver estat gaire de baixa laboral per raons mèdiques, que s'ha conformat amb el seu status, que probablement no ha estat infeliç fent la seva feina... però potser té una data marcada al seu calendari vital. Potser sospira arribar a la jubilació sense haver tastat l'olor d'una malaltia cruel. Potser el cambrer pensa que, quan li arribi l'hora de retirar-se, podrà anar al bar de l'estació a prendre's el tallat. Potser el cambrer, molt probablement, també decidirà no anar mai més al bar de l'estació. El cambrer aspira a no tenir despertador i, enlloc de fer recompte de monedes a la butxaca del davantal, s'estimaria més fer recompte de les hores per badar mirant la merda dels altres, aquells que aspiren a no jubilar-se mai.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS