la brúixola, blog de joan perelló

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj Segui @joanperello Tweet

Les estacions absurdes (10): El fugitiu

joanperello | 12 Gener, 2010 14:10 | Compartir:

Ha pujat al tren amb presses, com si volgués oblidar intencionadament tot el que li quedava enrera, grenant flashos de la memòria. Cerca la finestreta i passa els dits gelats pels vidres, desentelant la fragilitat. El paisatge encara no existeix. Només hi ha l’edifici i la gent de l’andana. Frissa per captar el que serà el seu paisatge a partir d’ara, aquest paisatge que per la finestra sempre va contradirecció. Arbres, sementers, vinyes… ¿Què vol oblidar el viatger? ¿Què cerca a la propera estació? Qui sap si té un missatge a la consigna, o una maleta amb diners o passaports falsos. Qui sap si l’espera només l’altra soledat. La seva expressió impacient és la d’un fugitiu. A vegades és molt més fàcil que tot això. Fuig d’ell mateix. Només d’ell mateix.