joan perelló

Darrera la finestra el dia presumeix de gris, amb pluja fina, tènue. Escolt els Adagis d'Albinoni ( Claudio Scimone ) i llegesc Dino Buzzati. Una aturada per llegir la correspondència ( sic ). La correspondència d'un temps, en forma de carta, ara només són informacions bancàries. La correspondència actual és al correu electrònic i a les xarxes socials. Avui emperò, acompanyat d'aquesta música i d'aquesta lectura, amb la pluja equidistant del gris, ja m'aniria bé prescindir-ne una mica de tot. A vegades és necessari fer una aturada i escoltar-se. Aplicar-se la medicina per a cadascú. Ens agrada que els metges ens escoltin. Ens hauria d'agradar escoltar-nos a nosaltres mateixos. Fer de metges d'un temps. A la mar potser han començat les seques de gener després de la darrera ponentada. ¿Tindrem el privilegi d'una segona vida? Ca, barret! Com diu un personatge de Buzzati, El futur no és bo per a ningú. N'hi ha prou que una persona sàpiga quan ha de morir, basta amb aquesta notícia, per enverinar-li la vida. Facem idò que només existeixi el present. Ni somiar amb el privilegi d'una nova vida.