Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Present i futur, imperfectes

joanperello | 05 Gener, 2010 10:52 | facebook.com google.com twitter.com

    Darrera la finestra el dia presumeix de gris, amb pluja fina, tènue. Escolt els Adagis d'Albinoni ( Claudio Scimone ) i llegesc Dino Buzzati. Una aturada per llegir la correspondència ( sic ). La correspondència d'un temps, en forma de carta, ara només són informacions bancàries. La correspondència actual és al correu electrònic i a les xarxes socials. Avui emperò, acompanyat d'aquesta música i d'aquesta lectura, amb la pluja equidistant del gris, ja m'aniria bé prescindir-ne una mica de tot. A vegades és necessari fer una aturada i escoltar-se. Aplicar-se la medicina per a cadascú. Ens agrada que els metges ens escoltin. Ens hauria d'agradar escoltar-nos a nosaltres mateixos. Fer de metges d'un temps. A la mar potser han començat les seques de gener després de la darrera ponentada. ¿Tindrem el privilegi d'una segona vida? Ca, barret! Com diu un personatge de Buzzati, El futur no és bo per a ningú. N'hi ha prou que una persona sàpiga quan ha de morir, basta amb aquesta notícia, per enverinar-li la vida. Facem idò que només existeixi el present. Ni somiar amb el privilegi d'una nova vida.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS