Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les estacions absurdes (8): La literatura

joanperello | 30 Desembre, 2009 21:19 | facebook.com google.com twitter.com

L'home que seu al banc de l'andana, sota un capell envellit per la mà dura dels calendaris, i sota també del rellotge de l'estació que marca la fugida en punt, anys enrera escrivia sense conéixer el desenllaç del que escrivia. Ho havia après d'Octavio Paz i, llegint Cortázar, sabia que els homes somien i que el somni també forma part de la literatura, o com li havia ensenyat Henry Miller, el llibre és l'home. Somriu davant aquest rampell que feia tants anys que no sentia. La literatura, es va dir, rumiant el que posaria ara a una pàgina en blanc si tingués una olivetti a mà, com si parlàs d'una cosa llunyana en el temps. La literatura, es repetia. Finalment, amb un gest de fàstic, o potser d'impotència, va posar la mà a la bossa. Fa pegar una glopada llarga i es va deixar endur per la somnolència. Potser, ulls clucs, solitari i vençut, volia meditar. L'any setanta-u havia escrit una pàgina amb l'olivetti i va somiar que seria escriptor. També va decidir anar a l'estació per fugir cap a la vida. La literatura, la vida, torna a pensar. Tot plegat com una glopada de vi que no assacia.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS