Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les estacions absurdes (2): Periòdics abandonats.

joanperello | 09 Desembre, 2009 18:07 | facebook.com google.com twitter.com

Plou, talment un fado. Dubta a l'hora d'asseure's a un banc. Finalment tria aquell que té un diari abandonat. Importa poc la data. Avui, ahir, fa una setmana. Els solitaris de les estacions absurdes no viuen pendents del calendari. Desplega el diari i observa els cercles en que qualcú ha fet una senya a les pàgines d'oportunitats. A un raconet de la pàgina en falta un tros. Segur que li ha donat més importància que a la resta d'anuncis i se l'ha ficat a la butxaca. Es el que passa amb els periòdics abandonats. Tots tenen els passatemps mig solucionats i les pàgines d'anuncis arrancades. El periòdic torna vell just en tenir-lo a les mans. Abans s'hi embolicaven els berenars, o a les botigues en tenien trossos penjant d'un clau, igual que als excusats. Vessar tinta, potser inútilment. Els periodistes cerquen els titulars per a les notícies i la gent llegeix les lletres grosses. Els qui malviuen a les estacions absurdes agafen el diari de manllevat, per pur atzar, perquè qualcú ja cansat d'una lectura poc productiva el llença o el deixa al banc dels desocupats. ¿Per què els diumenges hi ha més passatgers amb diaris sota els braços? Duen suplements i ofertes, fins i tot cupons per anar a un supermercat. Quan això succeeix no en queda ni un d'abandonat. Els captaires de la soledat ensumen els cupons. A les estacions absurdes també es llegeixen les notícies sense treure'ns res en clar. Qui sap si no s'ho paga entendre-ho. Passa les fulles amb un gest lent de posar saliva al dit. Potser avui és un dia apte per treure estadístiques a les pàgines d'obituaris. Separa les esqueles per sexes, després per edats. Treu mentalment l'estadística i se demana si tots deuen haver mort havent rebut els sants sacraments i la bendició apostòlica. Ni ell mateix se n'adona, però somriu una mica despectivament, potser amb menyspreu. Sap que a ell ningú li publicarà una esquela. La mitjana d'avui és de 72 anys, amb un seixanta-dos per cent d'homes. Pensa que ell no servirà ni per fer estadístiques.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS