Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Les estacions absurdes ( 1 )

joanperello | 03 Desembre, 2009 21:13 | facebook.com google.com twitter.com

Passa molts de capvespres a l'estació del tren, qui sap si com un personatge de Pere Calders, aquell a qui ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren, perquè el veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació. Mira amb fixació l'andana i dubta. Potser és vera que aquelles línies paral·leles no són les ginyes del tren. De fet la gent, que com ell mateix pateix a l'andana, no duu gens d'equipatge. Manegen només la soledat. Duen l'expressió d'allò que a vegades s'anomena pell de cuiro, aquella pell enfosquida pel dolor qüotidià, unes rues que s'alimenten de fulles de calendari sense temps per girar-ne la pàgina. Mira cap a l'andana i dubta, com deia, perquè s'ha avesat a les cares de la rutina. Observa les presses i la manca de presses. Hi ha gent que frisa i gent impacient per a que s'acabi la jornada, amb el neguit d'unes busques de rellotge que fan difícil d'endevinar si s'han aturat o que ja han donat la volta sencera a la seva impaciència per posar-se la corda al coll. Hi ha gent que no sap si el temps avança. Miren cap a la llunyania d'una distància poc concreta. Somriuen amb el gest tímid dels qui assumeixen avorrir-se cordialment. Donar corda a la rutina. Donar corda al suïcida. La soledat és dubtar a l'hora d'asseure's a un banc d'estació de tren. Es com compartir neguits, si ets negatiu, o compartir la cadència de les anques si ets possitiu. A ningú li agrada compartir el dolor de cada dia, però hi ha gent que ignora que potser es pot compartir alguns fragments del dolor de cada dia. Ell s'empassa el silenci com si fos saliva. El tren no acaba d'arribar.

Comentaris

  1. Joan
    Addis Abeba

    No me pensava mai tenir un lector a Addis Abeba! Sort en el viatge. Cuidate amigo Juan Alfonso

    Joan | 10/12/2009, 19:03
  2. juan alfonso
    plou

    Aquí también plou ( ...y dicen que estamos en la estación seca) Ha caído más que cuando enterraron a Dato. que decía mi abuela.
    Me gusta lo de los dominicales,es verdad,vas a por un diario y sales con el carrito del Carrefour !!
    Para que no te sientas solo en tu melancol+a, te diré que yo una vez a la semana compro el ABC (con perdón), y me voy derechito a las esquelas. A veces hay más literatura que en mucho cuentista que anda suelto por ahí.
    Ya he subido alguna foto de por aquí. Entra en Google, busca yujapi y
    Flickriver: yujapi's most interesting photos. Dale a las recientes y enjoy it.
    Un abrazo Joan
    a reveure !!!
    Addis Abeba 10-dic-09

    juan alfonso | 10/12/2009, 18:51
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS