joanperello | 02 Desembre, 2009 20:33
No crec en mi però no em deixis, diu un vers de Joan Vinyoli. Ho he repetit moltes vegades: en poesia m'agraden els versos contundents, aquells que poden sobreviure al marge d'un poema. Aquest vers de Vinyoli potser no és bell, però cau damunt la pàgina amb l'estridència del dolor. La poesia no sempre ha de ser bella, i fins i tot no convé que sempre sigui autèntica. L'autenticitat en poesia sovint fa perdre genialitat. L'autenticitat és per als dietaris no publicables, íntims. intimistes. La poesia exigeix molt més. Ara bé, quina sort quan damunt el paper en blanc s'entinta una frase que pot reconèixer-se com un vers! Com un gran vers.
Joan Perelló (Campos, 1953) Llibres publicats: Es massa difícil (Temptant l'equilibri), 1973/ Sempre trobaré algun dolor, 1973/ Baf de llavis, 1976/ Carasses, 1997/ La set del viatger, 2001/ Sal de Migjorn, 2002/ Manual d'ànsia, 2005/ Quadern de manobre, 2007/ A recer, 2009/
| « | Març 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||