Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Els fassers de Sa Ràpita

joanperello | 01 Desembre, 2009 21:54 | facebook.com google.com twitter.com

Escrivia Joan Vinyoli:


"Un altre hivern i cada cop més àrid:

al fons de l'avinguda, el pomerar

s'ha tornat una taca de silenci

lilós que ja no esquinça cap lladruc,

planura enllà, i es va apagant de pressa.

Adéu, adéu!"


A ca meva, a Sa Ràpita, se'm moren els fassers, víctimes de la globalització, a través d'un intermediari anomenat becut vermell. Els fassers han tornat una taca de silenci. El seu silenci s'escampa arreu. Moren, si així es pot dir, lentament i de pressa. Fa temps que pateixen el mal a les seves entranyes, però sembla com si morissin d'un dia per l'altre. Seria fàcil anomenar culpables, però també seria una mica deshonest per part meva, ja que som un home poc avesat al món dels arbres i en sé poc de palmeres, però no puc avesar-me a veure-les morir arreu de Mallorca i, manco encara, al jardí de ca meva. Els fassers formen part de la meva imatge del camp mallorquí, de les meves passejades per les zones marítimes tant de Palma com de moltes poblacions. Amb humilitat els hi he fet homenatges a qualque llibre, o qui sap si en el fons el que feia era un homenatge als meus, a aquells que han estimat una gota d'essència popular. Així ho vaig escriure al meu llibre "Sal de Migjorn":


"L'alçada dels fassers, altius i serens, anuncia que el destí no s'acaba mai.

En saben molt de la remor de la soledat al camp fosc de les idees. Coneixen, i temen, el valor de la sequera i de la humitat. Baixen sovint al celler per embriagar-se de tedi.

A sota, els ossos dels éssers estimats, cruixen abeurats de terra grisa, a l'infern dels oblits. Aviat no en quedarà vestigi de tot el que he estimat. La sal del temps ho cura tot.

Els fassers són com la poesia. Ho saben tot de l'amor i la mort, però romanen impassibles i austers contemplant la vida.

L'alçada dels fassers, altius i serens, traça el desconcert final de la vida. Es l'observatori d'un paisatge difícil i cruel."


Ho repetesc: Aviat no en quedarà vestigi de tot el que hem estimat. La sal del temps ho cura tot. Mentrestant, a cadacú, se'ns mor un arbre, un fasser, o pitjor encara, se'ns mor la persona que estimam.

Comentaris

  1. Joan
    més informació

    vegeu la pàgina: sanitatforestal.caib.es/paginetes/control_becut.htm

    Joan | 01/12/2009, 22:19
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS