Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Novembres

joanperello | 30 Novembre, 2009 20:54 | facebook.com google.com twitter.com

Escric amb les millors condicions possibles, la música de Joan Valent, la pluja de Sant Andreu, un whisky a la manera de Joan Fuster, potser The Famous Grouse, una certa depressió per com es fan les coses a llocs que me són molt propers, la lectura de fragments essencials a la literatura catalana, com llegir Vinyoli ara que es celebren homenatges, bevent passat. Ahir me vaig mullar de valent quan anava al bar a veure la victòria del Barça. Avui horabaixa m'ha tornat a agafar una barrumbada a la platja de Can Pere Antoni sense poder posar-me a recer. Si no agafes un refredat una de les millors sensacions és caminar sota la pluja. Es com una dolentia que te retorna a la infància quan no feies cas de les persones majors. Es ara un repte quan surts a caminar i no tems el canvi del temps. Te n'orgulleix saber que quatre gotes no faran canviar la teva rutina de caminador. ¿Quin és el meu personatge literari? No hi ha dubte: el senyor Sommer, de Patrick Suskind, molt ben duit al teatre per Pep Tosar. El senyor Sommer té una cara amaradíssima de pluja i tresca i tresca, fins a sortir dels marges de les pàgines. Estic desanimat i no m'han imputat per res. Tenc molt present la darrera setmana de novembre de 1976, i de 1975 per descomptat, però aquells dies del 76 feia molt bon temps, fins que de cop la pluja i el fred arribaren el 29 de novembre. ¿No és el mateix que està passant ara? No es que desconfii del que se'n diu del canvi climàtic. Es que fa trenta tres anys quan ningú en parlava ja existia. I també hi havia corrupció. I terrorisme. Terrorismes, en plural. Erem joves. El carrer ara ha envellit. Jo, no ho sé. No me mir a la lluna. El més important és que estim el que pens i sent que he d'estimar.

Comentaris

  1. kpitana
    novembres

    novembres...sempre fris de que l'hivern vengui i deixar la tardor que em duu mals records.
    m'agrada com heu dius, també he tengut la sensació de la pluja deixant-me amarada i cercant a reser sense trobar-ne, saps! un dia vaig decidir banyar-me de valent sense esperar cap refredat, deixant que les gotes fredes rebantessin damunt meu descobrint la sensació de que val més banyar-se que corre com una covard

    kpitana | 01/12/2009, 08:03
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS