joan perelló

Un metge d'ànimes

joanperello | 12 Novembre, 2009 20:11

Els qui me coneixen bé saben de la meva condició de xaruc, poc propens als grans espectacles i gens aficionat a l'humor. La culpa no és meva només, sinó de l'èxit de la banalitat i l'horterada que s'ha apoderat del món de l'espectacle i, sobre tot, de la televisió. Tot plegat fa de mi un home que té poc interés en acostar-se al món de l'humor. Ahir a la nit, no per decisió meva, sinó induït per la gent més propera, vaig acostar-me a l'Auditòrium de Palma a veure l'espectacle Snowshow, sense conéixer-ne res del que m'hi trobaria, excepte el fet de saber que l'artista principal havia actuat al Cirque du Soleil, la qual cosa dóna una certa garantia. Damunt l'escenari un clown sense paraules i uns pocs acompanyants, amb el gest mínim per fer-te somriure. Vaig riure una estona, però el més important per mi és que vaig somriure durant tota la funció, i em vaig sentir partícep, una cosa impensable per mi fins ahir, un punt emocionat i tot, com si assistís a un memorable recital poètic. He llegit avui unes declaracions de Slava Polunin, el creador i intèrpret de l'espectacle esmentat, l'home del gest senzill i nostàlgic que alterna la lentitud amb l'explosssió de la festa del paper i d'una tempesta de neu, en que diu que "l'objectiu del clown és el plaer i l'alegria, ser un ximple" o que "l'estat natural del pallasso, mig boig, mig poeta, ha de ser la infància i l'anarquia per convertir-se en un metge d'ànimes". Anit passada el clown Slava me va curar durant una estona l'ànima.

Personal | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb