Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Viatge a Sardenya ( i 6 ): Fins a Castelsardo

joanperello | 24 Octubre, 2009 10:34 | facebook.com google.com twitter.com

Des de l'hotel, aprofitant l'avinentesa d'uns dies d'octubre de sol, mires arreu on te permet la finestra de l'habitació, vista de la ciutat vella i el port. Devora la sala on serveixen el berenar hi ha una terrassa amb més panoràmica encara. La ruta del dia està traçada, fins a Castelsardo sempre vorera de mar. A prop de Capo Caccia, a mí m'agrada en català, el Cap de la Caça, la mar es pot veure a banda i banda, amb la capital difusa a una i a l'altra, molt aprop, Isola Foradada, per no sentir-se estranys naturalment. Si voleu trobar encara més similituds amb Mallorca és d'obligada visita baixar fins a les Coves de Neptú, però amb la diferència respecte a les mallorquines és que, o bé hi vas amb embarcació per mar i depenent de l'estat d'aquesta. o baixant l'Escala del Cabirol, amb uns 650 escalons de pedra, de costa empinada i que després has de tornar a pujar. La ruta segueix cap a Stintino, passant per les mines d'Argentiera. Llegesc que Stintino/S'isthintinu vol dir passadís estret. L'antic poblet de pescadors es llança directe cap a la indústria turística, i així ja es manifesta als dos ports amb un notable augment de construcció nova. Al nord, l'illa d'Asinara, avui parc nacional, volcànica, té com a característica una somera albina que només conec per fotos. Finalment, arribam a Castelsardo que com clarament indica el nom es tracta d'una vila amb un castell al capcurucull, amb el seu corresponent museu de la llata. La tornada, ja ràpida, via Sàsser, cap a les darreres hores de l'Alguer, i de Sardenya en definitiva. Tot plegat amb la sensació d'haver endevinat el viatge, suficientment com per pensar que aquí sí que potser hi tornaràs en qualque ocasió, potser per seguir la ruta del nord cap a Santa Teresa i l'illa Magdalena, per anar baixant per la Costa Maragda qui sap si fins a Orosei i Arbatax, o cercar l'interior i les muntanyes amb més intensitat que aquesta vegada. Un repte, tot si la política italiana ho permet. La voràgine constructora hi pot fer molt de mal i sembla que ja s'han obert les comportes. Qui sap si en tornar-hi les tomàtigues i l'oli ja no siguin d'allà.

Comentaris

  1. Jordi Sole
    Viatge a Sardenya

    Joan,

    Dema salpem cap a Sardenya, m'enporto els teus comentaris com a guia de viatge.
    Et comentare a la tornada.
    Salut

    Jordi Sole | 12/07/2010, 10:40
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS