Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

La crisi política de Campos. Adéu al canvi.

joanperello | 20 Octubre, 2009 22:18 | facebook.com google.com twitter.com

Una de les professions més difícils, potser, és la de polític, especialment quan s'han de gestionar els fons públics. Hi ha dues maneres de viure la política, o millor encara, de viure de la política. Una és en base a les idees, defensant unes posicions que penses que s'avenen amb la teva manera d'entendre el món i que, des de la honestedat, penses que les pots posar en pràctica, o bé des de l'oposició o bé des d'un govern. L'altra és l'opció personal, és a dir, la d'aquells polítics que, fins i tot amb un alt grau d'ideologia, poden posar el seu benefici particular per damunt de les seves pròpies idees. Fins i tot hi ha casos en que per aquest benefici personal canvien d'idees. Diuen que amb l'edat també les idees polítiques sofreixen un cert canvi, i no ho ho negaré, però fins i tot en aquest cas queda palesa l'honestedat d'un polític, o no. Quan el polític ha de defensar la posició de la seva ideologia, acceptant el percentatge que correspon al pragmatisme, si sospesa el seu benefici personal per damunt de la resta, corre el perill d'entrar a un carreró sense sortida. D'això se'n diu l'amor a la cadira, l'eròtica del poder... i no sé quantes coses més. A Mallorca n'anam plens d'aquests polítics que s'han deixat endur per les passions eròtiques del poder, pel diner fàcil, per l'afagalament dels conciutadans, i no sempre lleials, per no pagar les factures que te corresponen. Diríem que s'ha generat una peculiar pedagogia política basada en la picaresca. Un dirigent del PP, alt, tant físicament com pel càrrec que va ocupar, i que va dimitir no fa gaire, me va dir un dia, tot cofoi, "i qui és que a Mallorca no ha tengut un padrí o un conco que no hagi fet una mangarrufa". Així es defensava dels atacs que rebia el seu partit sobre la corrupció i es vantava que tanmateix res del que sortia als diaris afectaria el resultat de les eleccions. Amb això, probablement, tenia tota la raó. La veritat és que hi ha moments en que penses que una part de la població mallorquina té la corrupció considerada com un valor afegit. Quan no tenen arguments, diu allò de "tanmateix tots són iguals" o "i què no farien lo mateix ells si poguessin". Me neg a acceptar aquest diàleg. Posem els grillons als corruptes i que, a més de tornar el que han bestret de les arques públiques, reflexionin enmig de la humitat del que dictamini la justícia. A Campos, on no hi ha indicis de mangarrufes fins allà on jo sé, hi ha una situació peculiar. El batle Ginard cessa regidors que estan fent el que pactaren amb ell que farien amb la política municipal d'aquesta vila, per mor que el partit que ell representa, UM, va pactar allò que no vol ell pel seu poble, legítimament. Potser el que hauria de fer és replantejar-se el que fa dins aquest partit, perquè la realitat és que ara vol governar gràcies a la confiança i pacte que li donà l'esquerra amb una gestió de dretes. Es aquí on vull agafar el fil de la meva argumentació sobre l'ofici dels polítics. Teníem l'opció A, les idees i una segona, que anomenarem B, el benefici personal. Coincidesc amb els qui demanen la dimissió de Guillem Ginard com a batle de Campos per dues raons. Si ell es troba en política representant l'opció A, la de les idees, es troba en una situació difícil, ja que ha fracassat en dos fronts, primer com a membre destacat d'Unió Mallorquina, ja que no ha sabut transmetre al seu entorn fora del poble - a Palma, diria ell -, les necessitats de la vila que presideix. No l'entenen i, pens que a partir d'ara, ja ni l'escolten, una mica cansats de la seva lletania. Com a batle, recordem que gràcies als vots de l'esquerra que signà amb ell un pacte, el seu resultat és dolent ja que no aconsegueix garantir la governabilitat amb base al que acordaren i es dedica a recitar diàriament a través de les seves eines de comunicació, facebook per exemple, tota una lletania de dies d'un calendari que un lector no sap si sa van cap endavant o cap endarrera amb un alt caramull d'adeptes, just és reconéixer-ho, però que fomenten la crispació, tant que fins i tot el propi batle ha hagut d'anunciar la possibilitat d'esborrar comentaris. Si les decissions que es prenen dins UM es fan amb aquest encalantiment de cap, no és estrany que s'entri al joc de les contradiccions. Deia que si es troba a l'opció A, i vol lluitar pel poble de Campos, la cadira de batle hauria d'estar molt per damunt dels seus pensaments i dels seus interessos. Si, per ideologia, va equivocar-se pactant amb l'esquerra, potser el més convenient seria plantejar-se governar amb la dreta, però - ai, maremeva -., qui sap si hauria de cedir la batlia al PP. No pot governar amb minoria, i vot de qualitat, amb els vots dels qui ell ha cessat per manca de confiança. Es ell qui ha de sotmetre's al vot de confiança i, si és necessari, arribar a acords amb el PP. A ningú no li vendria res de nou. L'altre opció és, naturalment, la B, és a dir, la de posar les qüestions personals per damunt de tot. Davant els fets que s'han anat succeïnt me costa creure que per al batle Ginard el cessament dels regidors de CxC hagi estat unes de les decissions més difícils de la seva vida. Lament tot el que està succeïnt al poble on vaig nèixer. Sé que Campos és un poble de dretes, amb gent que maneja encara les cordes de les titelles imposant actuacions, però amb el pacte de centre-esquerra pensava que podia començar una nova etapa encaminada a canviar definitivament aquesta orientació dretana i caciquil. No ha estat possible tot i que s'han pogut observar detalls importants, com per exemple la garantia de corresponsabilitat política que han donat els partits de la coalició CAMPOS PEL CANVI, des del PSM, passant pel PSOE amb l'exemplar actitud d'En Burguera, fins als d'Entesa ben posicionats en aquesta crisi. L'oposició no ha estat a l'altura, badant com si la festa del desgavell campaner no anàs amb ells. Haurien d'haver aprofitat per agafar les regnes, però s'estimen veure com es desfà la calça del centre-esquerra, o volen tenir paciència un any més, assegurar-se l'empat i provar-ho a les noves urnes. Pens que s'ha triat l'opció B.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS