Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Viatge a Sardenya (4): Cap a L'Alguer

joanperello | 14 Octubre, 2009 19:34 | facebook.com google.com twitter.com

Iniciam la ruta cap a l'Alguer, sense perdre de vista ja gaire el Mar de Sardenya, amb una primera aturada a l'stagno di Cabras. Fins ara havíem vist marismes i pantans, però crec que aquí és on hi ha la zona més salobrosa. M'entretenc mirant com els barquers transporten uns feixos de banda a banda de l'estany, però tot i la meva curiositat per saber el que fan no se m'ocorre demanar el per què, ni el què. Fan feina, xerren i berenen. El lloc podria esser una llonja de peix, però sembla que els pescadors ja deuen haver fet la seva feina i ara tenen una altra tasca, la de transportar els feixos desconeguts cap a una vorera desconeguda. L'objectiu és passar per San Giovanni de Sinis i per Tharros, tot i que feim primer una altra aturada a Torre Grande, una extensa platja a una zona turística en temporada baixa. A la platja només hi ha una parella de jubilats, tot i l'excel·lent dia de sol. Al bar, uns operaris berenen i el cafè me costa 0,90€. L'extensió de platja fa presumir que els mesos d'estiu es deu omplir a bastament, però l'arena no és tan fina com la nostra. Les carreteres d'aquesta zona, bones i amb poc trànsit, et permeten anar a una velocitat individual, sense pressions, percebent el paisatge. Camps de carxoferes, i d'altres productes, amb extensions considerables et fan pensar que aquesta illa pot abastir-se per ella mateixa i, a més a més, esser el rebost de l'Itàlia continental. Vinyes de vernaccia. El mar a l'esquerra i el salobrar a la dreta. Podria aturar-me de cop, deixant el cotxe a la vorera, i gratar la terra. Es el moment en que t'agradaria disposar de tot el temps del món i començar a caminar, sense terminis, sense rellotge. Sense presses, sense clàxons, arribam a San Giovanni de Sinnis i a Tharros, contemplant tot el Golf d'Oristany. Hi ha pescadors de canya, alguns senderistes i pocs turistes, alguns d'ells amb inquietuds arqueològiques i històriques. La ciutat dels fenicis. Es aquest un d'aquells moments de la teva vida en que maleeixes la teva ignorància. Mires el poblat i et converteixes en l'arqueòleg d'aquesta ignorància, fins que el rellotge te recomana seguir, potser ja directe cap a Bosa. De cop el camí, tot i que no perds de vista el mar, fa pujada fins arribar a un poble on hi ha signes de trànsit que et recomanen precaució en cas de neu. Ets a Cuglieri, un poble amb una gran basílica, muntanyós, amb carrers estrets de difícil circulació i d'impossible aparcament que t'obliga a continuar, ara ja cap per avall, per una carretera que mai perd intensitat paisatgística fins a la zona de Bosa. Una aturada a la platja de Bosa Marina, per estudiar ja les possibilitats de quedar-hi a dinar, bevent una bona cervesa ichnusa, i descartant-ho. Tornam a trobar-nos a una bona zona de platja però amb els establiments de restauració tancats, la qual cosa no és dolent pel resultat final, ja que a Bosa, la població tradicional, que té el seu breu encant, topam amb un restaurant que ens ofereix un menú de terra i un de mar per cadascun de nosaltres que és del nostre gust. Passejada per la vorera del riu Temo, amb uns pescadors que realitzen la seva tasca amb un peculiar artilugi, que no acab d'atrevir-me a descriure però que té èxit. A banda i banda del riu les cases són molt diferents, ja que unes tenen un comportament de certa elegància i les de l'altra banda, elegantment degradades. L'Alguer ens espera al final del recorregut, sempre espectacular, amb el mar de Sardenya a una banda i un paisatge costerut a l'altra.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS