Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Viatge a Sardenya (1): Càller

joanperello | 11 Octubre, 2009 20:12 | facebook.com google.com twitter.com

He viatjat a Sardenya i n’he tornat amb molt bon record, tant que m’ha fet posar en entredit la meva manera de viatjar, sempre pocs dies. Ho dic perquè m’hauria agradat allargar l’estada. Lamentablement no sempre es disposa del temps, ni del presupost adient, apte per fer un bon viatge. Avui en dia s’ha de viatjar mesurant també l’equipatge. Internet, això ho té bé, et permet saber amb precissió la meteorologia de qualsevol indret. Sense saber les previsions del temps segur que hauria carregat la maleta de manera innecessària, com roba d’abrig i paraigües. El temps a Sardenya durant aquests dies d’octubre ha estat perfecte. Sol i calor no agobiant, sense vent tot i que sembla que és una de les característiques de la zona, potser com Menorca. La claror del sol ha fet que el mar brillàs amb la seva intensitat a la manera de les postals, i el camp, variat com a paisatge, ha mostrat l’esplendor de la tardor. Vaig arribar a la capital de Sardenya amb un vol procedent de Girona i a l’hora prevista. El vol, travessant l’illa de nord a sud, va ser bastant bo, amb l’excepció de la xerrera del personal de cabina oferint estranys productes. Si hi hagués hagut una mica de silenci a bord podríem parlar encara de l’elegància de la navegació aèria. Tots els colors de la tardor es podien veure des de la finestreta i la primera percepció sobre el tema de la densitat de la població: pocs nuclis urbans, i encara més, poques cases solitàries. La natura en estat natural, si es permet aquesta redundància. .¿Com anomenar aquesta capital? Cagliari, com els italians. Casteddu, en llengua sarda. Caralis, com els antics. Càller, en català. Qualsevol de les maneres sona bé. Es una més de les contradiccions, o potser peculiaritats, dels pobles de la Mediterrània, sotmesos sovint als avatars de les guerres i de les conquestes. M’ha agradat passejar-me pels carrerons sense mapes ni guies, deixant-t’ho a l’atzar. Molt poca vida al barri antic, entre murades. El silenci com una alenada de la vellura. Adesiara una sortida cap a la mar, des de la distància del bastió. Una mirada cap els barris que no visitaré. La panoràmica me duu records d’altres ciutats, com Lisboa, Barcelona, Marsella, Palma fins i tot. Una mirada cap a la zona portuària que té els mateixos colors de totes les ciutats que tenen comandàncies marines, agències de consignataris de vaixells, el que queda de les velles duanes marítimes ara ja gairebé en desús. Càller encara no ha rebut l’empenta d’una reforma, la pintada de cara que els governs municipals intenten. ¿S’ho paga? Les ciutats, amb les reformes, solen perdre identitat. A vegades convé veure qualque teranyina a les finestres dels carrerons. La humitat dels passatges et fa repensar una mica. El bastió de Sant Remy, essencial per copsar la vida de la ciutat, enllaça la vella ciutat amb el cor comercial, tot sense estridències. Just en aquest lloc un home amb traje i corbata, a la antiga, no com els nous italians que solen anar mudadíssims, amb els ulls vidriosos, comença a cridar en veu alta. No l’entenc, però m’agradaria ser un fellini, càmera en mà, gravant l’escena. Din on m’ha recomanat gentilment un ciutadà de la zona comercial i el lloc està molt bé, modern i confortable. A la taula del costat tres joves d’aparença d’empressaris emprenadors atesos amb familiaritat. Hi ha una altra taula amb gent local, una parella amb certa sofisticació als gestos, encara més tractada pel maitre. La resta, turistes, d’aquells que no cerquen l’oferta del tot inclòs, sino que s’avenen a tastar la cuina local. Ben aviat descobrim dos elements essencials de la cuina sarda, l’oli i la tomàtiga, d’alta qualitat. El vi també ja crida l’atenció. Es pot beure vi de la casa a bon preu i d’un nivell acceptable. Som a Càller i no necessit visitar res més, i tampoc puc, perquè les dimensions d’aquesta illa s’ha de tenir en consideració. Es com si ja hagués visitat aquest lloc altres vegades, com si el paisatge urbà i la fesomia humana les compartesqui adesiara. Sé que me perd coses però me’n duc la fragància. Una ullada al mapa per saber quina ruta seguir.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS