Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Moments difícils

joanperello | 23 Setembre, 2009 20:09 | facebook.com google.com twitter.com

He fet una aturadeta avui dematí a la feina per anar a prendre café amb un vell col·lega. Ja fa uns anys que no treballam junts, segurament perquè ell va optar per la via de l'ambició laboral, l'ascens a la vida professional i tot aquest món de estranys viaranys, perquè devia entendre que també amb això milloraria la seva qualitat de vida. Mai el me vaig creure del tot però era convincent. La típica persona que sap fer cas. Per posar un exemple, sabent que jo li don un valor important a la lectura, no deixa de fer-me alguna pregunta sobre llibres i en cita alguns dels darrers que ha llegit, els de moda, els de les prestatgeries dels centres comercials. M'agrada molt -diu- la força expressiva dels seus llibres, citant un autor de moda. I jo somric condescendent. M'agrada no fer la contrària als que tenen com a valor afegit de la seva vida el voler esser convincents. Potser m'equivoc. Potser de tant en tant convé fer la contrària a la gent del teu entorn. Parlam més de les empreses i de la crisi econòmica que dels llibres. Sense voler demostrar-me que se sent derrotat pel món voraginós dels nuclis durs de les empreses, jo li not un cert cansament a les parpelles. El seu gest de gestor ja no és tan vibrant ni altisonant. Admet, mirant el sobre de la sacarina, que potser ens hem equivocat una mica, que potser la vida no havia de ser només feina i feina, com ha fet ell fins ara mateix. La seva tossina delata els seus dubtes. Tanmateix m'ho acaba dient: Tenc por, Joan. He rebut a la rifa. Tenc càncer. Tampoc avui li faré la contrària. Beurem el cafè sabent que perdem una mica l'esperança. Els nostres truis de fa uns anys queden relegats. Ens acomiadam amb poques paraules, precissament amb aquelles que mai no sé dir. Voldria girar-me per mirar la seva silueta però no m'atrevesc, no fos cosa que ell també cercàs la meva.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS