Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Ciclisme, bicis, corrupció...

joanperello | 21 Setembre, 2009 18:31 | facebook.com google.com twitter.com

Diumenge, 3 de febrer

La meva afició pel ciclisme ve d'antic. Es el primer esport que me va interessar, fins i tot abans que el futbol o el bàsquet, potser perquè mon pare me'n parlà des de molt petit quan me contava que ell havia participat a qualque carrera. Si digués cursa me semblaria cursi, seria com si mon pare no m'hagués contat mai aquelles històries. De nin també me vaig empasolar un caramull de biografies dels millors, dels històrics. Record encara fragments i anècdotes de Gino Bartali, Fausto Coppi, Bahamontes... La meva infància va lligada també a l'èxit professional de Guillem Timoner i no poques vegades el vaig anar a veure a Felanitx quan, apoteòsic, el rebíem els aficionats devers les escales (escaleres, en felanitxer) de l'església. També vaig anar moltes vegades a Sant Salvador per veure la seva particular ofrena de maillots arc-en-ciel. Després anàvem al velòdrom de Campos on podíem gaudir de les revenges del mundial, fent tàndem amb el motorista Albons. He passat moltes vetllades en aquest velòdrom, igual que al d'Algaida i al de Palma, el vell Tirador. La sensació de remor de bicicletes me posa la pell de gallina. Els colors del ciclisme me fascinen. Després d'En Timoner vaig seguir amb molt d'interés altres corredors de darrera moto de generacions molt posteriors, Bordoy, Caldentey, Espinós...fins que aquest esport inexplicablement va desaparéixer de Mallorca, el de ciclisme en pista i especialment darrera moto stayer. Afortunadament hem tengut uns anys espectaculars amb en Joan Llaneres, corrent a l'americana, persecució i puntuació. Ha arribat el més amunt on es pot arribar actualment dins la modalitat de la pista. També vaig seguir amb molt d'interés les carreres per etapes, Vuelta, Giro i Tour. I ara quasibé no les seguesc. Han fet, no sé si els ciclistes, els dirigents, els metges o fins i tot els comentaristes esportius, que ja no vibri amb aquest esport. Avui mateix he repassat el palmarés de la Vuelta. He recordat aquells noms de la meva infància. A les fires dels pobles venien uns paquets amb un caramull de ciclistes de plàstic que s'aguantaven damunt una plataforma on jo hi escrivia els meus noms mítics: Van Looy, Darrigade, Stablinsky, Altig... Quan s'espanyaven els ciclistes, els substituïa per les pinces d'estendre roba. Si en juntes dues en pots treure la silueta d'un ciclista. Aquells corredors de la meva infància corrien a ritme d'atzar. Jo llençava un dau de parxís i segons el resultat avançava posicions. Segurament qualque vegada feia trampes per afavorir la victòria d'un i no la del que pertocava. A les fires del ram hi havia jocs semblants. Els meus millors records del ciclisme correspon a la dècada dels 60, amb els mítics Anquetil, Poulidor, Gimondi fins arribar al millor de tota la història, Eddie Merck que ho guanyava tot. Potser de llavonses ençà va començar el declivi d'aquest esport, amb l'excepció i interval d'Indurain. Avui llegint el resum de la Vuelta he pogut retornar a l'infància. Les bicicletes, emperò, des de la retirada de Joan Llaneras, passen per un mal moment. No en queda cap d'aquells velòdroms mítics, i el que ens han fet per a glòria efímera d'uns polítics, no serveix per a la causa, a causa del mal ús dels doblers públics que han fet els polítics,. A Palma l'ajuntament ha pres posició en favor dels carrils per bicicletes i sembla com si la ciutadania no acabi d'estar-ne majoritàriament a favor. N'estic segur que el temps ho curarà tot i que, acabades les obres, tot es veurà millor. Veurem ciclistes, no professionals, pels carrers de Palma, almanco aquells que tenen on estotjar-la. A mi no me preocupa el carril bici, almanco no tant com l'escàndol polític del velòdrom Palma Arena que, miris per on miris, no té nom per jutjar-lo. També me preocupa l'evolució del ciclisme professional, amb tot aquest embull de dopatges i màfies mèdiques. En el fons enyor la remor dels radis voltant per Campos, Algaida o el vell Tirador.

Comentaris

  1. Josep-Joan
    Re: Ciclisme, bicis, corrupció...

    Té molt mèrit, escriure un text tan sentit, fer literatura d'un carril bici... I no diguem d'un Palma Arena. Que dic jo, a què ve això de l'arena?

    Josep-Joan | 21/09/2009, 22:27
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS