Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Pluges de setembre

joanperello | 15 Setembre, 2009 18:08 | facebook.com google.com twitter.com

He hagut de renunciar a la meva caminada diària perquè, tot i que ja m’havia fet una mica enfora, no anava preparat per a la pluja. Hi ha dies que els telèfons mòbils fan un bon servei, sobre tot quan l’altra persona que hi ha a la comunicació pot venir al teu rescat. En vint minuts que duia caminant, per les urbabitzacions in crescendo de Sa Ràpita només m’he topat amb una persona, una senyora que caminava amb el seu cusset. M’ha cridat l’atenció per la seva vestimenta, esportiva, però quasi bé d’hivern. Ho he trobat una mica exagerat, tot i que el vent que bufava de terra, no era gens càlid. Me refugii al porxo per llegir. Faig una ullada a alguns llibres, ja llegits, especialment dietaris –darrerament Pavese i Márai, perquè els tenc molt a mà en aquesta casa-. Es com si abans de llegir un llibre, recuperant fragments d’autors com aquests, me fixàs com a objectiu no llegir res que no es pugui comparar amb aquests. Després d’unes frases, com un uep! o un advertiment perquè no caigui en convencionalismes literaris, puc cercar un llibre per a una nova lectura. Escrivia Sandor Márai, el setembre de 1986, no és bo tornar-se vell en la vellesa, però romandre jove artificialment és molt pitjor, uns mesos després de la mort de la seva parella i quan ell té molt clar que ja no suporto la tortura dels dies i em voldria adormir. Però encara no estic preparat per a la mort. Es va prepararant permanentment per a la mort fins que ho va decidir, per incorporar-se a files, com deia ell. Per aquest capvespre gris de setembre he triat un llibret molt curt, bellament editat per El Gall de Pollença. El títol segueix la ruta dels pensaments de Márai, Te’m morires, del portugués José Luis Peixoto traduït per Antoni Xumet. Potser direu que hi ha massa mort en aquesta anotació, però no l’hem de témer. Es igual que quan a un infant que té por en veure alguna pel·lícula li feim veure que no ha de témer res, que allò és simplement ficció. Això és simplement literatura. L’altra mort ja és una altra cosa. L’inici del llibre promet: Avui he tornat a aquesta terra ara cruel. La nostra terra, pare. I tot com si continués. S’ha aturat de ploure i potser podria reiniciar la meva caminada, però hi ha quelcom que em diu que he començar ja la lectura d’aquest llibre. De nit tonarà a tronar insistenment, com la passada. Es temps de pluges. Som a setembre. I tanmateix tornarà a fer una mica de calor, presumiblement.

Comentaris

  1. Joan
    consideració

    Gràcies Pep pel comentari. Respecte als punt i apart, as l'original de word els hi tenc, però se'm perden en passar-ho al blog. S'admeten suggerències i lliçons,perquè som molt maldestre amb totes aquestes qüestions tècniques-

    Joan | 16/09/2009, 10:12
  2. Josep-Joan Rosselló
    Re: Pluges de setembre

    El comentari, esplèndid com sempre. I dels que fan pensar, que no és poc.

    Una consideració tècnica, emperò: tens algun problema amb els punts i apart, o es mer estilisme?

    Una abraçada sempre.

    Josep-Joan Rosselló | 16/09/2009, 09:38
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS