Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Existeix la pluja?

joanperello | 09 Setembre, 2009 20:52 | facebook.com google.com twitter.com

Existeix la pluja? El meu cos no la necessita, però hi ha alguna cosa dins meu que me fa sospitar que ens convé que ja arribi. Foravila, crepuscular, te fa sentir molt bé si n’ets un caminant, amb una temperatura agradable. No sé si en pensen el mateix els pagesos, o la mateixa terra, sàvia ella tota sola i que sap entendre el per què de cada crui per mor de la sequera. Per on he caminat aquest horabaixa no he vist rastre humà pendent dels ametlers o les figueres. On són les siluetes d’esquena arrufada que trescaven pel camp? Gallines, rates, serps... i vells somiers que fan de barrera, o un vell dos cavalls color de monja abandonat... La paret que duia cap a l’agre dels esclatassangs ara dóna a una nova urbanització. Tanmateix no n’hi haurà enguany diuen els qui en saben. Tampoc han anat bé los tomàtigues. Problemes amb la llet i les vaqueries. Acluc els ulls per facilitar evitar mals pensaments. Sobre tot perquè tanmateix jo no hi entenc del camp. Tampoc entenc d’especulació i m’entretenc mirant un cartell que anuncia la venda d’una finca, amb casa. Una casa en runes, mig esbucada, però pot ser un paper com mentres sigui possible fer-hi una bona reforma. A pesar de tots aquests dubtes he de reconèixer que en el fons aquest és l’estiu millor de la meva vida, per la sensació de bon temps que duc aferrada a la pell. Camp i mar no sé si en pensen el mateix, com ja he dit, però per als qui tenim per vocació l’alenada a l’aire lliure des de maig fins a octubre, ja sigui per caminar, llegir, sopars, etc. no podem demanar res millor. Setembre, que sol esser un mes cruel, no com l’abril d’Eliot, per aquells que tenen problemes d’adaptació després de les vacances, és també el mes de la felicitat pels qui ensumam les fulles del silenci i gaudim de la lectura quan es fa fosc. Es com si el muetzí enlloc de cridar-nos a l’oració, ens cridàs a la lectura. En el fons deu ser el mateix. La pluja, si existeix, ja vindrà. Potser tendrà els nostres ulls.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS