Inestabilitat
joanperello | 05 Setembre, 2009 14:07
S'anunciava el canvi de temps, una certa inestabilitat. El canvi de llebeig a gregal va fer augmentar el soroll de les palmeres a foravila. Tot com si fos un presagi de que les coses no sempre poden rutllar finament. Gisquen els sentiments i qualsevol comentari pot provocar una espurna. Un gest mal calculat pot fer anar en orris un sopar a la fresca. Quatre gotes que no arriben a banyar enterra no aconsegueixen que la sentor de la terra banyada calmi els ànims inquiets. Passes pàgina tot i sabent que a la pàgina anterior hi has deixat una rua, una fulla plegada com un punt, el lloc que no vols oblidar on has de tornar a començar. Després del sopar vetlles la lluna plena. Qui sap si ella hi ha influït! Un whisky de malta damunt la tauleta de la terrassa davant la mar, o un gin tònic d'essències safires, són com una pregunta de difícil resposta. Has de triar tanmateix. La conversa s'allarga cap a la matinada, reconduint els ànims dels qui romanen davant la mar. Esperem la medicina del salobre que ho cura tot.