Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Primer de setembre

joanperello | 01 Setembre, 2009 17:32 | facebook.com google.com twitter.com

El primer dia de setembre, pensant que ja hi hauria manco gent per les carreteres de Mallorca, he trescat amb cotxe per mitja illa. Des de Sa Ràpita he anat a Cala Tuent i Sa Calobra per l’interior, via Sancelles, Inca... No sé que en diuen les xifres dels diversos estaments del món turístic, però a Sa Calobra hi havia una gentada, un munt d’autocars plens i també de cotxes de lloguer. Això sí, tots amb pic-nic. La meva dona i jo érem els únics turistes indígenes, sense menjar prefabricat. Lamentablement l’accés al Torrent de Pareis encara ara no està disponible per a discapacitats i he pogut comprovar com una al·lota s’havia de quedar a mitjan camí, sense poder accedir a la platja de pedres. Tan fàcil com és afegir-hi una rampa i un caminet de fusta. Vivim d’esquena al món. La senyoreta discapacitada supòs que avesada a patir i a topar-se amb contrarietats d’aquesta mena es mirava el mar des de la distància. Dia de bell nou esplendorós. La mar, al nord de l’illa, ja no podia estar més plana. He disfrutat des de tots els miradors. A Deià, ja a l’hora de dinar, no hem pogut aparcar l’auto a cap lloc autoritzat i hem hagut de passar de llarg, sense poder dedicar el meu minut de reverència al poeta Graves. Llàstima. Hem dinat a Valldemossa on, per cert, si consideram el número de persones que s’hi passejaven a les tres de l’horabaixa podem afirmar que no hi ha crisi. Ja sé que probablement no diuen el mateix els propietaris d’alguns comerços i que la gent no compra. Diríem que això és un turisme que ens ho hem guanyat a pols. Després d’una aturada a Esporles, tornada a Sa Ràpita. La mar aquí està més moguda, però l’horabaixa és exemplar. He disfrutat del dia. He disfrutat del paisatge. A qualque moment, entre els cims de la serra nord, he pensat que podia tocar amb un dit el cel, sobre tot quan he vist volar un avió a menys alçada d’allà on jo me trobava. Ara, de nou conectat a internet, me reincorpor al món: fa anys de la guerra mundial, no-solucions per a la grip, el PP de Palma tornarà a tenir la mateixa portaveu dels darrers no sé quants anys, la que no se’n va tèmer de res del que feien els seus subordinats, i no sé quantes notícies més. Vull tornar cap al cel!.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS