Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Sequera d'agost

joanperello | 25 Agost, 2009 22:49 | facebook.com google.com twitter.com

Me costa molt escriure aquestes darreres setmanes, precissament a una de les èpoques climatològiques en que acostum a fer-ho amb més intensitat, l’estiu. Record el procés de creació dels meus darrers llibres de poemes i, essencialment, han estat creats entre maig i octubre, deixant per a l’hivern el procés de revisió. El llibre de poemes que duc entre mans, tot i que adesiara mir d’entrar-hi, se’m fa difícil. Es un camí cap a un turó però amb poca capacitat d’alenar. El blog, i ja veurem aquesta nit, roman com la pols d’un prestatge, sense que ningú li passi el dit per damunt. Potser és que, com diu un personatge de Haruki Murakami a El meu amor sputnik, -“en aquest punt de la teva vida no crec que escriguis res que valgui la pena”-  Ho diu un personatge que ha patit molt a un de molt més jove que necessita patir i esser escriptor. La vida a vegades és molt més fàcil que això. Aquest dematí he anat a l’hospital a fer-me una prova radiològica, un TAC per a seguir l’evolució del meu goll. Qüestió de prevenció. Tot i no passar gens de pena per passar una prova d’aquest tipus, els passadissos d’un hospital te generen molts de dubtes. Ets a una llista d’espera al costat d’un home que a penes pesa quaranta quilos i que, serè com tu mateix, espera que s’obri la porta de la cabina 17 i el cridin. Mires les seves faccions, demacrades. Te cerques a tu mateix i fas càlculs de diferència de pes. De cop passa un poeta pel passadís, en Biel Florit. Parlau de les vicisituds de la vida als hospitals i de poesia. Avui te llegiré, me diu. No sé si pensa que necessit que m’animin. Ell va estar fotut de veres fa uns anys, però ara ho duu molt bé. Revisions. Prevenció. Bonda. Els seus articles al Diari de Balears són una reflexió sobre els petits detalls de la vida, amb un dels  llenguatges més vius de la literatura mallorquina. La seva poesia escaina sintagmes d’expressivitat popular. Surt l’home que m’anava davant a la màquina del TAC i també està molt demacrat. Llueix el patiment per les galtes. Si no fos perquè el meu goll necessita regularment de la revisió a través de les màquines, pensaria que és una grolleria estar en aquella butaca vestit amb una bata de malalt, esperant tombar-me, i que en aquest món de prioritats a mi no me correspondria estar allà. Me palp la gargamella com si volgués convence’m de que el tamany del nòdul fa indispensable seguir fent proves. Me sotmet per tant a les instruccions de l’especialista. Acluc els ulls i, tot i no soportar gaire bé els espais tancats, reflexion sobre la necessitat de superar-ho sense estridències i seguesc les instruccions que se’m donen. Agaf molt d’aire quan m’ho demanen i l’amoll també segons les instruccions. El resultat va directament a l’endocrina, me diuen, després d’assegurar-se que no m’he marejat. La millor opció per recuperar l’instint vital després d’unes hores a un hospital en dia de vacances és cercar l’alè dels teus. M’he refugiat a Esporles i Banyalbufar, on he dinat de calamar amb tumbet,  i he seguit feliç la conversa de la meva dona amb la nostra filla. De tornada a Sa Ràpita alguns tràmits a Palma i Llucmajor, especialment dedicats a la intendència i la jardineria. Després de sopar he seguit l’itinerari que aquestes darreres setmanes faig amb Murakami. Al capítol 11 de la seva novel·la Al sud de la frontera, a l’oest del sol hi ha una impecable descripció del que és la corrupció en el món de l’especulació urbanística i la contrucció. Aquesta tarda, seguint una de les varietats dels meus itineraris de caminada per Sa Ràpita, he comptat fins a tres vivendes amb presumpció d’innocència. La veritat és que a certes hores de la nit començ a frissar que acabi l’agost, i molt a pesar meu, però esper que el veï de darrera se’n torni a Madrid. El seu ca lladra a deshora i ell dirigeix els negocis donant instruccions pel mòbil a les dotze de la nit. La seva veu ressona entre brucs i buguenvíl·lies. De tant en tant fa una pausa i parla del Real Madrid. Sort que les novel·les de McCullers i Murakami que he llegit aquestes vetllades m’han fet possible superar la conversa d’un estùpid. La sequera, tot i aquest petit interval al blog, segueix, com un crui al cossiol poc regat.

Comentaris

  1. Josep-Joan
    Re: Sequera d'agost

    Que t'he de dir de malalties, amic Joan. M'hi he passat moltes hores a Son Llàtzer, i encara hi vaig cada sis mesos –uep, si no hi ha res de nou–. En Biel Florit va passar gairebé pel mateix que un servidors i n'hem parlat sovint. Jo he aprés, sobretot, a tenir esperança, a confiar amb les nostres pròpies i migrades forces; però sobretot he après a creure el i en els metges. Tu, tranquil, i aprofita per sucar les darreries d'aquest més d'agost, que segurament acabarem enyorant aquesta ara maleïda calor. Una forta abraçada.

    Josep-Joan | 25/08/2009, 23:39
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS