Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Gris damunt Mallorca

joanperello | 10 Agost, 2009 13:39 | facebook.com google.com twitter.com

Guait per la finestra de l’oficina, mirant cap a tramuntana, amb un cel lleig, empapat de farina gris, nuvolosa. Avui dematí ja abans de la sortida definitiva del sol hi havia el presagi de Cabrera, desapareguda dins la mar. No es que me desagradi quan comença a destrempar-se el temps en aquesta alçada d’agost, però efectivament és el primer dia amb un cert canvi i en que també he notat la curtor del dia, ja que he hagut de fer el trajecte des de Sa Ràpita fins a l’aeroport amb els fars del cotxe encesos. A qualque lloc poser ja ha fet olor de terra banyada, però això ho deix per a la passejada d’avui horabaixa per foravila. Mallorca segueix, mentrestant, essent primera notícia arreu del món mediàtic, amb la demostració d’invulnerabilitat d’ETA i les imatges dels presumptes implicats amb el cas Palma Arena, engrillonats. Sembla com si aquest fet fos el que més importàs tant als detinguts com al seu entorn. No n’hi ha per menys. A ningú no li agrada veure’s a les portes de comissaria amb els grillons posats. Diuen que els matalassos feien olor de pixum. Són els mateixos matalassos i els mateixos grillons per tothom pel que sembla. ¿N’hi havia per tant? Potser no, sobre tot si després el comparam amb la resolució final del cas. La veritat, emperò, és que han de ser iguals per a tots. Està bé que reivindiquem millores a les instal·lacions de les dependències policials. Sembla com si els polítics haguéssin de tenir un tracte de preferència. No n’han de tenir. I si remuguen fort quan no els treuen a la foto els dies de presumpta glòria política, ara no han de remugar si n’hi fan a les seves hores baixes. Una de les experiències per la que no voldria passar és la de ser membre d’un tribunal popular que pogués decidir la culpabilitat o no, no només en casos polítics, sinó de tota casta. Me costaria molt decidir-me. Per aixó no acús, ni a tribunes de poca difusió com aquesta. El que me queda clar, emperò, al marge de si han posat la mà al calaix o no, és la certesa de la seva irresponsabilitat política, i per la qual cosa som del parer que, havent demostrat la seva inutilitat com a gestors, han de dimitir de tot allò d’on cobren salari públic, encara que ara estiguin a l’oposició com Duran i Cirer. El cel gris de Mallorca, trist, encapotat, a més amb l’endemesa provocadora d’ETA no ens dóna lloc a l’esperança.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS