Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Notes de jazz i, potser, de literatura.

joanperello | 02 Agost, 2009 20:24 | facebook.com google.com twitter.com

«Sentimos el vacío de Thelonious apartado del borde del piano, el interminable diástole de un solo inmenso corazón donde laten todas nuestras sangres, y del piano, el oso se balancea amablemente y regresa nube a nube hacia el teclado, lo mira como por primera vez, pasea por el aire los dedos indecisos, los deja caer y estamos salvados, hay Thelonious capitán, hay rumbo por un rato». Julio Cortázar. En haver sopat, tumbet en pèl, aprofitant la climatologia estant a la fresca del jardí, pos música. Potser feia un any que no escoltava aquest disc de Thelonius Monk, acompanyat de Gryce,Hawkins i Coltrane als saxos, Colepand a la trompeta, Ware al baix i Blakey a la bateria, qui en el moment d’engegar el portàtil per començar a escriure aquestes notes inicia un solo. El jazz es pot associar a la literatura de molt diferentes maneres, però potser un dels grans que millor ens hi ha acostat és Julio Cortázar. O potser és el jazz qui ens duu a Cortázar. En qualsevol cas hi ha una bona combinació, i ja n’he parlat en altres ocasions citant Jazzuela, un disc amb els temes que van sortint a la novel·la de J.C.  Sovint, amb el silenci d’una nit d’estiu, només amb la remor de les fulles dels fassers visitats pels ratolins inquiets, o els dragons que vetllen les seves víctimes a prop d’un llum, acrobàticament aferrats a una paret, no me queda més remei que tancar el llibre que llegesc. La música té dret a guanyar a la literatura, o la literatura es mereix un parèntesi. La veritat és que així com ho duim, per mor de la velocitat del temps que se’ns tira al damunt i no hi ha manera de complir amb els objectius cap dia, no llegim ni escoltam música com hauríem de fer. Sort que la televisió és absolutament prescindible i no crea un conflicte en aquestes hores nocturnes d’esplai.  Ara mateix la corneta de Beiderbecke m’ha interromput, tot i que preferesc la música que pos a continuació The Kansas City Six: Coleman,Wells,Young,Bushkin i Simomons tocant un dels millors temes de la història del jazz Four 0’Clock Drag, de Milt Gabler. Parlam de l’any 44.  Potser, tenint en compte que en el cas de la música a penes hi ha opció, i has de tirar dels clàssics permanentment, amb la literatura hauré de fer el mateix. L’edat duu cap a la relectura. Es el moment de veure els clàssics des de la perspectiva de l’experiència

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS