Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Diàlegs poètics a la UIB amb l'AELC

joanperello | 25 Març, 2009 21:41 | facebook.com google.com twitter.com

Diumenge, 3 de febrer

Demà dijous particip als Diàlegs pòetics a la UIB, que és una col·laboració entre el Vicerectorat de Projecció Cultural de la Universitat de Les Illes Balears i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana que s'està organitzant des del passat mes d'octubre i que conclourà el mes de maig. Es tracta, segons llegesc al prospecte editat, d'un cicle de lectures poètiques comentades que ha d'acostar l'obra de vuit poetes contemporanis en llengua catalana al públic universitari en particular i als lectors en general. Avui capvespre he estat repassant la meva obra, llegint poemes escrits fa més de trenta-cinc anys. ¿S'ho paga llegir demà poemes d'aquells temps? Suposem que hi ha alumnes joves a la trobada. ¿Són les seves preocupacions d'ara igual a les meves quan jo tenia devuit anys i començava a publicar els meus primers poemes? Situem-nos una mica: Franco encara era viu, a penes hi havia universitat a les Illes Balears, etc. etc.... Si opt per no llegir poemes dels meus primers llibres publicats potser no és perquè pensi que ja no interessen a l'alumnat d'avui, sinó perquè realment ja no m'interessen a mi. No puc, emperò, renegar-ne. Qualcú, en un moment determinat d'aquells anys, va confiar en mi i vaig tenir l'oportunitat de publicar molt prest. Entre aquests que confiaren en mi hi havia en Rafel Jaume i en Josep Maria Llompart, precissament els qui donen nom als Premis Cavall Verd que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana aquest cap de setmana, a la millor traducció poètica i al millor llibre de poesia publicat en català durant l'any 2008. A hores d'ara no sé qui són els guanyadors, però repassant l'historial i si es segueix el mateix criteri d'anys anteriors, no hi haurà dubte que en seran mereixedors dels guardons. Tornant a la lectura comentada dels meus poemes que tenc per demà dijous, he de confessar que tanmateix tenc decidit llegir-ne qualcun de la meva joventut. Feia molt de temps que no me rellegia i pens que és un bon exercici d'autocrítica. Diria que fa el mateix efecte d'un manual d'autoajuda. He trobat a uns d'aquests primers llibres, concretament a Baf de Llavis tot un material que encara m'interessa. En aquell temps, l'any 1976, vaig arriscar una mica amb aquest llibre, ja que es tractava de poemes en prosa sense cap tipus de puntuació, sota la influència d'Edoardo Sanguinetti i, especialment, d'Octavio Paz. Eren, potser, papers als adoquins de la carn.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS