Administrar

No me puc perdre mai. Visc al carrer de la brúixola. Com diu Dino Buzzati, de vegades tenc la impressió que la brúixola del meu geògraf s'ha tornat boja i que, tot pensant que avançàvem cap el sud, en realitat segurament hem estat fent voltes sobre nosaltres mateixos. http://www.escriptors.cat/autors/perelloj

Lagoa Henriques, Pessoa, Lisboa... un obituari

joanperello | 24 Febrer, 2009 14:00 | facebook.com google.com twitter.com

Ahir parlava dels obituaris de premsa recordant Pereira de la mà de l’autor italià Antonio Tabucchi però que ha fet de Portugal la seva segona pàtria. D’aquest país hi ha sempre un referent literari inevitable, Pessoa, però aquest escriptor també forma part de la vida urbana de Lisboa, a la barriada del Chiado just a les portes del cafè A Brasileira, on hi ha una escultura de bronze que el recorda, com si fos un client més de la bona cafeteria. Doncs bé, llegint els obituaris de la premsa, m’assabent de la mort de António Augusto Lagoa Henriques (Lisboa, 1923-2009). Desapareix l’escultor que anirà a romandre el seu infinit qui sap si a prop d’allà on descansa Pessoa. Per nosaltres quedarà el record d’aquesta obra que, en el meu cas particular, és potser la única que tenc d’ell. Seguiran, emperò, els turistes fent-se fotografies devora l’escriptor, un homònim de bronze de Pessoa, qui sap si fins i tot ignorant tot el que va escriure.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS